Albert Saludes i Casas
Albert Saludes i Casas
Comunicadors de nivell becari


Caldria que els anomenats “comunicadors” (de ràdio i tv, principalment) perfeccionessin el llenguatge amb qual fan les seves edicions.

A segons qui, li podria semblar una bajanada, però molt sovint, aquells que en teoria han de servir d'exemple (RAC1, TV3, Catalunya Ràdio i una munió de petites emissores i canals) a l'hora d'emprar el català, em fan dubtar, i fins i tot equivocar-me, a l'hora de donar per correctes determinades paraules o expressions.

Dubto moltíssim de que tinguin prou nivell de responsabilitat a l'hora d'emprar correctament l'eina principal dels comunicadors: la llengua, l'idioma, en aquest cas, el català.

Em pregunto si acceptaríem que un individu amb una deficiència visual dirigís el tràfic; que un llardós treballés a la cuina d'un restaurant; que algú amb una carència cultural exercís de professor; i ja posats, que un metge ens atengués fumant a la consulta? Perquè llavors, a un comunicador, se li “permet” que menystinguiu la principal eina per a desenvolupar el seu treball? I no estic parlant pas a diferències en la parla dialectal. Em refereixo concretament a deformacions o falses adaptacions que, per altra part, no ens fan cap falta, doncs tenim les nostres pròpies definicions, i no són gens estrafolàries.

Heus aquí una petita mostra de les “perles” que hem de suportar en masses ocasions: -composar (per compondre) -desprovist (per desproveït) -britat (per veritat) -carinyo (per amor) -nòviu (per nuvi) -guapu (per maco) -aconteixament (per esdeveniment) -embastida (per bastida) -disfrutar (per gaudir) -despreci (per menyspreu) medis (per mitjans) -dosis (per dosi)...

Per acabar-ho d'adobar, algunes infames frases fetes traduïdes directament del castellà que molt sovint se'ls escapen entre als nostres comunicadors, que en moltes ocasions son meritoris o becaris en època de vacances i amb ganes d'emprar un llenguatge “de proximitat”: fer el botellot, fer un flac favor, menys mal, no és de rebut...

Heu sentit mai (en algun mitjà que usualment emeti en castellà) que usin catalanades com plegar, enchegar, no cal que, o ir de bólido? No, oi? O que, malgrat siguin expressions molt habituals al carrer, facin ús d'expresions deformades com transtornado, excéptico, subrealista, haiga o esplanada? Tampoc, oi? No, perquè suposo que són molt més curosos en la seva feina.

I em preocupa, perquè jo, que en la meva època d'estudiant no vaig tenir l'ensenyament en català, m'emmirallo i diposito massa sovint la meva confiança en aquells que es guanyen les garrofes amb el llenguatge com a principal eina, i que teòricament dominen. I val a dir que massa sovint comprovo que estan equivocats, amb el consegüent mal que fan a la nostra apallissada llengua entre la cada cop més minsa població de catalanoparlants.
Albert Saludes i Casas - 23/11/2021 - 09:49h
Albert Saludes
27/11/2021
12:56
Molt d'acord amb els comentaris del LLuís, Joel i Toni.
Gràcies per entrar i comentar-ho.
Toni Birba
26/11/2021
21:51
Mes raó que un Sant
A Anglaterra quan hi havia un dubte en
alguna paraula buscaven a la BBC per
sentir com ho deien.
Aquí si féssim cas a TV3 en quatre dies
I hi sabria qui era en Pompeu Fabre.
Toni Birba
26/11/2021
21:46
Tens mes raó que un Sant.
El meu pare sempre deia que quant a
Anglaterra tenien un dubte sobre alguna
paraula el primer que feien era, a veure com ho
diuen a la BBC.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.