Aquest Dilluns, una representació dels promotors de la Plataforma “Mou-te per Tarragona” hem viatjat a Barcelona per reunir-nos amb representants del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. En concret, en Xavier Climent, l’Agustí Pujol, en Francesc Díez i qui els escriu hem visitat als Srs. Oriol Nel•lo, Joan Llort i Joaquim Margalef, tots tres alts càrrecs del Departament.

Ha estat, per fi, l’oportunitat de contrastar les nostres demandes amb gent que n’entén. I, és curiós, perquè es sol trobar una relació bastant directa entre el grau de coneixement d’una matèria i el grau d’amabilitat. Normalment, qui se sent insegur es fa més esquerp, mentre que qui sap per on trepitja no acostuma a escatimar esforços per fer-se entendre. I això és el que ha succeït. Durant una hora i mitja aquests tres professionals han estat explicant-nos amb un elevat grau de detall les seves propostes en el marc del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, que s’ha de presentar per a la seva Aprovació Provisional la propera tardor.

Ha estat, en concret, el Director General d’Actuacions Estratègiques, Joan Llort, qui ha desenvolupat les propostes sobre el paper. Donava la casualitat que a aquest tarragoní que viatja tots els dies en tren a Barcelona, aquell dia li havia tocat fer tot el viatge de peu a les set del matí, així que estava especialment sensibilitzat per la causa.

Si comencem per la primera de les nostres reivindicacions, les autoritats autonòmiques s’adhereixen a l’enroc de la Sots Delegada del Govern, Teresa Pallarès, contra el retranqueig de l’intercanviador. Les raons són diverses i varien en funció de l’interlocutor. En un primer temps se’ns explicava que apropar l’intercanviador a la futura estació de Reus – Aeroport suposa una millora en el temps d’operació, doncs la frenada per un és la frenada per l’altre. Es tracta de 2 minuts d’estalvi, però sembla ser que per algú són molt importants. Ara resulta que posant l’intercanviador on nosaltres el demanem, no tenim en compte els trens que ens arriben des de Reus per la via convencional actual. I és cert, però nosaltres pensàvem que els reusencs ja estaven contents amb la “Intermodal”. Un servidor s’inclina més aviat per allò de el que està licitat... licitat està... i aquí pau, i després glòria.

Com poden entreveure els més avesats, així no ens arribarà l’Alta Velocitat pel sud, per tant, potser a partir d’ara en lloc del retranqueig de l’intercanviador haurem de demanar directament un altre intercanviador per Tarragona i duplicar innecessàriament aquesta instal•lació.

Pel que fa al desviament interior de la línia ferroviària i la construcció de la nova estació urbana de Tarragona, es manté el previst en les versions anteriors, en espera que els treballs encarregats pel Ministeri de Foment a l’empresa ETT vagin donant els seus fruits en els propers dos anys. Per tant, seguim amb la pretensió, un xic esbojarrada, d’invertir 400 milions d’euros en enterrar la única estació de capital de província sense AVE d’Espanya (conjuntament amb el referent de Guadalajara) tot esperant que el ministre Blanco s’entendreixi amb els tarragonins.

La única nota de color la posa, per tant, la planificació d’un ramal d’Alta Velocitat que parteix de La Móra, remunta per l’eix de l’A-7 fins a la vora de la urbanització Brises del Mar per enganxar, allí, amb el corredor en desús de la línia entre Reus i Roda de Barà que entroncaria amb la via de l’AVE a Barcelona a l’alçada de la Pobla de Montornés. La llàstima de tot plegat és que es necessita, evidentment, d’un intercanviador d’ample a La Móra, que és el que no volen retranquejar a Vilaseca, i que ens resta competitivitat ferroviària en la nostra principal relació de mobilitat. Però cal dir que es sembla una mica al que proposem, ni que sigui per la forma...
Hi ha una possibilitat que també plantegen els planificadors que podria resoldre aquest trencaclosques que és disposar un corredor compatible amb l’ample internacional de Reus a Tarragona gairebé en línia recta i que es creuaria amb la línia del Corredor un cop passada l’estació, per tant també en l’ample internacional. És una idea embrionària que caldrà seguir amb atenció.

La sensació final que vam tenir a la sortida tots plegats fou una barreja de resignació, ja que aquesta tasca serà llarga i feixuga, i certa satisfacció, doncs sabem que hi ha qui s’ha mirat la web del “Mou-te” amb interès i ha mirat de compatibilitzar les nostres demandes amb les seves obligacions amb el “territori”... i ja saben que la segona accepció de “territori” en català vol dir “Reus”.