Artur Nadal
Artur Nadal
De boscos cremats i fuites tòxiques


Dos fets vinculats amb el medi ambient ens han castigat, i de quina manera!. L’incendi monstruós d’Horta, amb la terrible desgràcia de la mort de bombers, ens ha colpit especialment. La tristor que compartim amb els familiars de les víctimes no treu el comentari, o si més no, el plantejament que podem fer d’algunes hipòtesis sobre la gestió mediambiental del govern actual.

El Departament de Medi Ambient, fuetejant-nos durant l’època de la sequera amb l’estalvi de l’aigua quan ens rentàvem les dents o ens afaitàvem, deixava fugir tones i tones d’aigua per les esquerdes d’algunes canonades. Ara, després de campanyes i campanyes de màrketing sobre el “políticament correcte” en ecologisme, ens trobem que més de 1000 hectàrees han cremat a Horta de Sant Joan. El Conseller ens va tranquil•litzar en dir-nos que l’origen havia estat un llamp. Potser quan una desgràcia és “natural” sembla més “ecològica” i menys criticable. Sigui com sigui el que és evident és que per motius -diuen- d’estalvi pressupostari, la neteja de boscos va reduir-se totalment, essent aquest un dels factors que va condicionar la pèrdua de vides humanes, de fauna i de massa forestal. Mentre que a Barcelona la vedette de l’ecologisme urbà, la Imma Mayol, invertia milers d’euros en un arbre de Nadal inversemblant, els seus companys a la Generalitat, oblidaven el manteniment dels boscos, especialment d’aquells que –és una hipòtesi- estan en municipis amb consistoris allunyats ideològicament del tripartit, deixant en mans de la natura la seva conservació o la seva mort sobtada.

L’altra fet que ens ha deixat astorats és el de la fuita de gasos nitrosos a la ciutat de Tarragona. Pel que es veu, el CECAT, que és un centre de coordinació (valga’m Déu!), activa l’alarma, però no es comunica a l’Ajuntament de Tarragona, o bé l’Ajuntament no s’entera, fins ben bé al cap d’una hora, és a dir, uns minuts abans de que fos desactivada. La primera paraula que em ve al cap és la de “patètic”. Si un ajuntament s’assabenta una hora més tard, que caram faran els ciutadans? Aquest és també un bon exemple de gestió.

En resum, els dos casos són exemples de gestió, és a dir, de com no s’han de fer les coses: el d’Horta, per veure que l’ecologia no és anar en bicicleta el dia de la bicicletada, sinó de realitzar les accions preventives necessàries, malgrat que sempre poden existir imprevistos. La deixadesa és el millor aliat de les grans pèrdues. En segon lloc, el Plaseqcat no és altra cosa que una muntanya de papers, acompanyada de dies i dies de reunions, d’hores i hores de menjars, de litres i litres de bons vins i de càrrecs i més càrrecs que pensen el millor per al bé comú. Tanmateix, quan ens han de salvar i aplicar tot això per al bé comú, ja no queda res. Bé, no és cert, queden les persones, sempre les persones que lluiten i s’esforcen. Quan ho aprendran això els que ens manen?
Artur Nadal - 27/07/2009 - 12:03h
Toni
31/07/2009
09:19
Señores de la Fuga ya no se habla, parece que no ha pasado nada, esos señores que hicieron el papel, que decian que les dolia la garganta, esos señores que se hicieron los muy enojados, que reunieron no se cuantas asociacónes de vecinos de la zona, PARA HACER EL PAPELON DEBIA SER? por que ahora parece que ya después de hacer la comedia, no pasa nada, mañana nos pueden hacer pasar otro escape, una explosión o lo que les de la gana. que volveremos a hacer el paripe y reuniremos otra vez las asociaciones de vecinos, para no hacer nada más que el papel de que hacemos alguna cosa, NO MIRAREMOS QUE SE HA DE ARREGLAR, NO SACAREMOS A LOS VECINOS A LA CALLE A MANIFESTARSE NO,que BALLESTEROS se enfada
M A P
30/07/2009
13:10
Ens cal trobar motius si volem seguir endavant. La mort dels Cinc Valents permetrà millorar les tècniques de lluita contra els focs. Per altra banda (per fí!) s'està parlant d'aplicar mesures de reforestació. Des del propi ministeri es perfila un macro-pla de regeneració forestal a nivell de tota Espanya. Les comparacions són odioses? potser, però no puc oblidar-me del conseller MiA parlant de crear un "Bosc Nacional" en una petita zona de Montserrat, després de cremar la muntanya sencera. Ni tampoc m'oblido de com s'afirmava que la millor manera de regenerar el bosc cremat consistia en...no fer res en absolut!!
M A P
28/07/2009
12:18
Carles,
Cargarse árboles es por desgracia un deporte nacional. En ningún otro país civilizado son concebibles las mutilaciones sistemáticas que aquí se practican bajo el epíteto biensonante de "poda". No digamos esa costumbre de asesinar ejemplares maduros bajo la excusa de haber crecido "demasiado". Los muy idiotas de más allá de los Pirineos ignoran que un árbol puede crecer "demasiado" y claro, así están ellos, con sus ciudades a rebosar de ejmplares enormes.
Y para guinda, nos castigan a escuchar cantinelas demagógicas tipo "sostenibilidad" y parecidas quienes con la otra mano le dan paso al bulldozer y a las sierras mecánicas.
Quina vergonya!!!!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat