Com deia a l’article Impostos (I) sóc partidari de pujar els impostos directes als més rics, i sóc contrari a la pujada dels indirectes, i m’agradaria explicar el perquè per allò de la pedagogia que explicava.

El primer de tot és explicar el perquè una sèrie d’impostos poden afectar més a als ciutadans amb rendes més baixes.

Per això hem de dividir els impostos en dos grups: els directes i els indirectes.

Els impostos directes són aquells que ens retenen per l’exercici de les nostres activitats, allò que normalment anomenem renta. En el cas dels assalariats ho són l’Impost de la renta sobre les Persones Físiques (IRPF) i els impostos per la Seguretat Social entre d’altres.

Els impostos indirectes son aquells que s’apliquen als bens de consum, són exemples d’aquest tipus l’IVA i els impostos especials, com els que graven als carburants, a l’alcohol i al tabac, entre d’altres, però hi ha molts més ben ocults i dissimulats.

Crec que és fonamental entendre la diferencia entre uns i altres, ja què si baixen els impostos directes i pugen els indirectes proporcionalment acaben pagant més els que menys tenen. És a dir consumint el mateix una persona que cobri 16.000€/any pagarà un percentatge més alt de seu sou en impostos que una persona que cobri 60.000€/any.

Els impostos directes normalment són de tipus progressiu ja que haurien de gravar més als que més tenen, però de vegades aquesta pretensió ha esta devaluada. Com persona d’esquerres crec que aquestos impostos han de potenciar la seva progressivitat el màxim possible, per tal de complir amb la funció redistributiva de la riquesa, alhora que ha de permetre al Estat recaptar per fer front a les despeses.

Moltes vegades se’ns ven com positiva la rebaixa fiscal dels impostos directes, i personalment crec que és un error. Normalment quan parlen de rebaixa d’impostos per “tots” acaben sortint més beneficiats els de sempre, és a dir els que més tenen.

Com a exemple les reduccions d’IRPF, si per exemple diuen que baixen el tipus màxim del 50 al 48 i el mínim del 20 al 18 això no afectarà per igual al ciutadans que paguen en el diferents trams.

Si (A) cobra 5000 € al mes i grava el tipus màxim amb la rebaixa passarà a pagar 100€ menys. Per contra si (B) cobra 1500 i grava el tipus mínim tant sols aconsegueix una rebaixa fiscal de 30€, això passa quan les rebaixes no són progressives i a més si es fan sempre surten més beneficiats els més rics.

Buscant informació sobre impostos m’ha semblat “curiosa” la eliminació a l’any 1998 (Govern PP) del conegut com IAE (Impost d’Activitats Econòmiques), aquest impost de caràcter redistributiu a nivell local (l’Ajuntament era l’encarregat de gestionar-lo), que va ser substituït mitjançant l’aplicació de un tram d’IRPF, IVA i impostos especials. És a dir es va eliminar un impost directes a les empreses i és va substituir per altres impostos que acaben pagant els consumidors, és a dir els ciutadans de forma indirecta. És un exemple entre molts de com la dreta política entén la política impositiva.

El que ha de quedar molt clar és que els impostos indirectes graven a tots els consumidors per igual (amb la mateixa quantitat econòmica) sense tindre en compte el nivell de renta. Els impostos indirectes no tenen funció redistributiva i tant sols serveixen a l’estat per recaptar la mateixa quantitat a tothom sense tindre en compte la renta.

Uns exemples per analitzar l’impacte social d’aquestos impostos indirectes és mitjançant alguns exemples:

• El famós “cèntim sanitari” que grava els carburants per destinar un cèntim per litre a la sanitat, crec que és qüestionable que tothom tingui que pagar un plus sanitari sense tindré en compte la diferencia de recursos dels conductors. Si hi ha que posar X milions més per sanitat és molt més just que es pagui mitjançant impostos directes progressius, posant cadascú el proporció als seus guanys.

• La ITV no té en compte ni el valor del cotxe ni la renda del propietari cobra a tothom per igual, és un altre exemple de impost indirecte (ja que la inspecció és obligatòria), que fa que a uns els representi un 5% del seu sou pagar la inspecció i a altres tant sols un 1%.

Jo sóc defensor de un model impositiu directe, i crec que Zapatero l’encerta proposant la reforma, ara queda fer-la bé i no perjudicar als de sempre amb una mala política fiscal. Si fins ara crec que s’equivocava abaixant-los ara s’ha d’exigir que la pujada estigui ben regulada i estudiada.

Que es determini molt bé a qui i com s’ha pugen els impostos, perquè si es fa malament no solucionarem res, en tot cas l’empitjorarem.

"Lo más difícil de comprender en el mundo es el impuesto sobre la renta."
Albert Einstein