Carlos López Díaz
Carlos López Díaz
Químiques i malalties de cor


Segons el cardiòleg Jordi Bruguera, a Tarragona es registra una major mortalitat per malalties cardiovasculars degut a que “el sud de Catalunya és una zona molt industrialitzada, amb un alt índex de pol•lució”.

La ciència mèdica és, com totes les ciències naturals, una forma de coneixement empíric, és a dir, basat en l’observació. Per aquest motiu, una de les eines més útils per a la medicina és l’estadística, que permet establir correlacions entre diferents fenòmens, per tal de formular hipòtesis de naturalesa causal. Per exemple: Trobem que hi ha uns majors índexs de mortalitat per determinats tipus de càncer entre les persones fumadores. Hipòtesi: Fumar produeix càncer.

La dificultat inherent a les hipòtesis basades en correlacions estadístiques, és que moltes vegades es fa difícil aïllar les correlacions que realment ens estan assenyalant una connexió causal, i no merament circumstancial. La incidència d’una determinada malaltia en un territori pot ser deguda a fenòmens com la dieta, la genètica, l’activitat industrial, etc. Com descobrim el veritable nexe causal? Doncs aquí es tracta de estudiar poblacions separades, que estiguin cadascuna sotmeses de manera diferenciada als factors en joc. Normalment aquests estudis requereixen anys, perquè es tracta de dades que no es troben espontàniament en els registres mèdics o administratius.

On vull anar a parar amb aquestes consideracions elementals? Doncs a que em sembla que un metge de prestigi hauria de ser una persona molt prudent, que no fes afirmacions com las que podria fer la meva iaia, que Déu tingui en la glòria.

A Tarragona patim la contaminació provinent de la indústria química. És un problema seriós, i l’alarma, plenament justificada, pels recurrents episodis de pudors i accidents demostra que la gent no se’n fia ni un pèl dels controls que teòricament apliquen les administracions i les empreses. Ara bé, suggerir que el “sud de Cataluya”, així, genèricament, pateix una pol•lució superior a la resta, és una afirmació molt agosarada.

Per començar, la qualitat de l’aire de l’àrea metropolitana de Barcelona (que concentra més de la tercera part de la població catalana, i no parlem de la indústria) difícilment es pot considerar superior a la que tenen les comarques de Tarragona. Només la contaminació produïda pels tubs d’escapament és clarament superior, i si no, enfileu per la Ronda de Dalt cap a on té la consulta el doctor Bruguera, qualsevol dia laboral. No parlo del famós CO2, que el produeixen tots els éssers vius, per molt que ara fins i tot els formatges curats presumeixen a l’etiqueta de no contribuir a la seva emissió. (Serà que les vaques o les ovelles ja no respiren?) Em refereixo als contaminants veritablement nocius com el monòxid de carboni (un gas tòxic, a diferència del CO2), els òxids de nitrogen, diòxid de sofre o les partícules de carboni.

Segons un estudi epidemiològic que va publicar farà dos anys l’Instituto de Salud Carlos III, a les zones costeres espanyoles es donava una major incidència de càncer d’úter, la qual cosa es podia explicar per una pretesa major promiscuïtat sexual de les zones turístiques, atès que el càncer d’úter està relacionat amb el virus del papil•loma, que és de transmissió sexual. Com abans he donat a entendre, sóc una mica escèptic amb les correlacions aparentment òbvies, però no nego que aquesta explicació pugui ser encertada. Això no significa que determinats tipus de càncer, o les malalties cardiovasculars, no puguin incrementar-se degut a factors com la contaminació, però en qualsevol cas, totes les hipòtesis requereixen ser contrastades i precisades. No totes les formes de contaminació tindran els mateixos efectes, no tota la “indústria” es pot ficar al mateix sac. Potser algunes granges contaminen més que certes fàbriques...

Hi ha, a més, un altre factor que no sé si es té prou en compte. La mortalitat per malaties cardiovasculars, o per càncer, té a veure amb les prestacions sanitàries de cada zona? Com estem al “sud de Catalunya”, ja que surt el tema, de número de metges i infermeres per habitant, així com de mitjans tècnics, en relació a la resta del principat? No és una pregunta retòrica, perquè no conec ara mateix la resposta. Només dic que són factors que no podem oblidar. Clar que sempre és més fàcil donar-li la culpa a “la química”. Quedes com una persona amb inquietuts mediambientals, i a més, d’alguna cosa cal parlar a l’ascensor. O a les sales de premsa.
Carlos López Díaz - 26/10/2009 - 14:40h
Toni
27/10/2009
12:13
Que cierren la petroquimica, porque lo unico que hacen es matarnos lentamente. Y el que me diga que se perderan puestos de trabajo, que antes de decirlo piense, que cuando les interese a estas multinacionales, cerraran y se perderan puestos igualmente. y por esta razón, vale más una vida, que mil puestos de trabajo. y tendriamos que revisar cuanta gente a muerto por problemas de cancer, no puede tener hijos, tienen problemas respiratorios, etc, y si podian tener relación con toda esta contaminación
YSE
27/10/2009
11:45
Estic d'acord amb la visió crítica d"un" envers aquest article. Carlos, em sorprèn la seva crítica a l'opinió d'en Jordi Bruguera sense suport de dades reals.
Per cert, segur que tots tenim familiars/coneguts que treballen a Repsol, Dow, Bayer, BASF... i si els hi pregunteu sabreu la quantitat de vegades que "obren l'aixeta" de productes contaminants (especialment durant dies de poca visibilitat o pluja). I d'acord amb l'Albert, el pitjor (per la salut) no són les olors sinó tot el que passa desapercebut.
Albert Hurtado
26/10/2009
22:51
Les pudors són molt escandaloses però no ens donem compte que els pitjors tòxics no acostumen a fer cap olor. Els llindars de percepció dels productes que acostumen a escapar-se de les químiques són molt baixos. Crec que és molt difícil evitar les pudors. Viure a Barcelona o Tarragona és molt més nociu que viure a Cabra del Camp. I no només pel trànsit o la contaminació, sinó per l'estrés, el soroll, els polítics... És un fet. No a la contaminació però igualment rebuig a l'alarmisme. La paraula de metge sembla paraura de cura, no se l'acostuma a discutir. Tenir la "Dr." (la més encertada MD en el cas d'en House) només vol dir saber de medicina i, com a tot arreu, n'hi ha de bons i de dolents
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat