Carlos López Díaz
Carlos López Díaz
Imagine there’s no Catalonia


En un diari de Madrid apareix un reportatge on s’anuncia una sentència del Tribunal Constitucional desfavorable a l’Estatut. Tres dies després, en un gest força melodramàtic, per no dir ridícul, els principals diaris de paper catalans publiquen un editorial conjunt, titulat “La dignitat de Catalunya”. Home, ja posats, podrien haver acordat una edició completa conjunta, amb el mateix sudoku i tot. Així només hauríem de llegir un sol diari, i ens estalviaríem una quantitat considerable de temps.

Més que l’èpica determinació d’un poble, la unanimitat de la premsa catalana expressa el desig de supervivència de les empreses de comunicació tradicionals, connectades a la respiració artificial de les subvencions.

Per molt que dotze diaris afirmin amb exactament les mateixes paraules que la recusació del magistrat Pablo Pérez Tremp fou “una espessa maniobra”, el fet és que aquest senyor havia estat contractat per una de les parts, i això a tot arreu, en el món civilitzat, és considerat causa més que suficient per recusar un jutge.

I per molt que dotze diaris s’escandalitzin per la falta d’acord entre els dos principals partits polítics per renovar el Constitucional, el veritablement escandalós és que siguin els partits polítics els que es reparteixin el poder judicial per quotes.

És cert que el prestigi del Tribunal Constitucional està erosionat, però això no ve d’ara. Per no remontar-nos més lluny en el passat, pensem simplement en una sentència com la de “los Albertos”, que a qualsevol persona que cregui en la democràcia li ha de repugnar profundament. Però l’argument de que un tribunal no té dret a rebutjar una llei aprovada per dos parlaments i per referèndum, qüestiona l’arrel mateixa de l’Estat de Dret. Si la sentència del TC només és vàlida en cas de conformitat amb l’Estatut, quina necessitat hi ha de que n’emeti cap? Quina necessitat hi ha simplement de que existeixi tal institució? Si allò que el poble manifesta a les urnes, i a través dels seus representants, és l’únic criteri per a determinar la validesa jurídica d’una llei, aleshores difícilment podrem criticar a un Hugo Chávez ni a qualsevol altre cabdill populista.

Anant-hi al fons de la qüestió, l’editorialista afirma que l’Estatut no és més que “la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu”. Catalunya, efectivament, té un govern propi des de fa tres dècades. Però resulta que en un moment donat, la major part de la classe política catalana va decidir que aquest autogovern no era suficient, i que li calien més competències, més recursos i més ostentacions simbòliques. És a dir, més poder.

Per això, molts que voldríem que l’Estat, es digui català, espanyol o europeu, sigui menys poderós, i per tant que els individus siguem més lliures, vàrem votar en contra de l’Estatut. En total, per aquesta o d’altres raons, un 20 % de catalans vàrem votar “no” a l’Estatut, i més de la meitat s’abstingueren. És que aquests catalans són menys dignes que el 36 % del cens que votà a favor? Jo pensava que l’única dignitat per la qual val la pena lluitar és la de les persones, no la dels països. Imaginacions meves.
Carlos López Díaz - 27/11/2009 - 12:47h
El Pantera Tulipán
29/11/2009
20:29
Zapatero mana a Catalunya. I molt. Zapatero va nèixer amb el tripartit i morirà amb el Tripartit.

I si Zapatero era tan dolent, perquè li vam deixar canviar l'Estatut?
Estol
29/11/2009
13:06
jajajaja.
Si el senyors Muñoz, Millet i Alavedra (cap d'ells independentista) són motius pràctics o històrics per defensar l'independentisme, crec que no hem acabat d'entendre res de res. No practiqui el discurs del venedor d'alfombres, si us plau. És tot això el que em pot oferir per rebatre els arguments?

Independentistes pocs. D'acord. Els mateixos que valents i mínimament intel.ligents. (només cal veure les campanyes del PSC..). Però tampoc em podrà negar que és un moviment que està creixent, i s'està introduïnt en el debat socio-polític. Fins i tot ha guanyat algunes batalles terminològiques i tòpics mal fonamentats. De totes maneres, temps al temps. Una cordial salutació
M A P
29/11/2009
10:40
Estol,
1.disculpis davant el sindicat de taxistes.

2.Zapateros? : Alavedres, Millets, Muñoz....rebatibles

3. Un fet: base electoral de les forces polítiques que declaren l'objectiu-independència. Vol riure, o li vénen ganes de plorar?

Bon dia i adéu-siau
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat