Barcelona, la ciutat “políticament correcte” per excel•lència, ens ha ofert, un cop més, una nova invenció del que pot arribar a ser la discriminació maquillada de correcció progre-feminista: la línia de “taxis-rosa”.
Aquesta línia de servei públic només accepta clientela femenina i els (les) conductors(es) dels vehicles també tenen el mateix grup cromosòmic de les seves usuàries Com que això és una flagrant discriminació “en tota regla”, els taxis s’han de sol•licitar telefònicament, obviant la circumstància atípica de veure alguns taxis aturant-se exclusivament davant de dones. Tanmateix, ningú en diu res i, com passa sempre, el públic entrevistat davant les càmeres televisives expressa, amb alegria, el seu acord amb aquesta línia de negoci.
Què passaria si la línia rosa, en lloc de rosa, fos “blanca”, és a dir, taxis només per a públic blanc? Què diria aquest periodisme de “poca-monta” que lloa iniciatives feministes si fos una línia “cristiana”? I si fos una “línia musulmana” on només accepten seguidors de Mahoma? I si s’inventés la “línia catalana” on els taxistes només parlessin en català? I la línia “super-rosa” només per a homosexuals? I la “línia socialista”? Podria donar-se el cas de taxis conduïts només per mascles que només acceptessin dones?
Aquests fets evidencien una manca de conviccions i de dignitat perquè la igualtat és precisament això: igualtat davant la llei i davant la societat. Senzillament: el servei està dirigit a les persones, independentment del seu sexe, religió, creences, etc. En el moment en que anem dibuixant fronteres, classificant els individus segons actituds i política, segons sexualitat i tendències, arribarem a la societat discriminatòria per excel•lència. Res ens pot parar. El problema, com podem comprovar, és la “moda ideològica” del moment. En lloc d’analitzar els fets amb profunditat ens quedem amb el més superficial. Ens falta veritable sentit crític
Desitjo que els taxistes tarragonins (homes i dones) tinguin més seny i sentit democràtic que els barcelonins. És tan temptador discriminar en funció del “bé per de les fèmines”....! Què es pot arribar a fer en ares del bé comú? Em fa por la resposta!
Artur Nadal - 04/02/2010 - 11:01h