Les societats modernes i organitzades, tenen com a prioritat garantir les llibertats individuals, que son la pedra angular de una autentica democràcia, sense llibertat individual, no existeix cap possibilitat que una societat prosperi i progressi en cap sentit ni cultural, ni econòmic.

Els governants que patim s’omplen la boca de la paraula progrés i s¨autoanomenen únics garants dels progressisme, que segons ells, només des de la seva ideologia es possible, i titllen als demés de retrògrads, cavernícoles i paraules més gruixudes.

El govern de la Generalitat, que és la representació de l’Estat Espanyol a Catalunya, que per via d´un Estatut, governa per delegació, les transferències que li atorga la llei estatutària, que es aprovada per els representants de tots el ciutadans de Espanya a les Corts Generals, dóna la sensació i sovint la certesa que això no és cert i viuen i pensen en una ficció alimentada per els qui volen la separació de Catalunya de la resta de Espanya, de que el Estatut és una norma que té el mateix nivell que la Constitució Espanyola o més.

Només cal sentir parlar als mitjans del Govern, si el que escolta es un nouvingut, té la impressió de que no està a Espanya. El lèxic emprat sempre és el mateix, Catalunya com un ens que no és Espanya, com una unitat diferent, fins i tot en la predicció del temps unifiquen un espai on parlen del temps de zones tan diverses com a ens polític com les Illes, la Comunitat Valenciana, el Sud de França i Andorra, i alhora quan es parla de la resta del País i es donen les condicions de Madrid, Múrcia, Sevilla o Toledo, es parla de Europa, en cap cas de Espanya ni surt la delimitació territorial del nostre País, ni per suposat es parla mai de Espanya com la unitat política que som. Sempre posant a Catalunya com una entitat independent de la resta el País.

Això no és d’ara, però des que el tripartit està, ja que en cap cas es pot dir governar, ja que governar es un altre cosa més seriosa, el responsable d’aquests despropòsits és el PSOE-PSC, un ho entén quan el domini del PSC estava en mans de la pijo-progressia barcelonina, que es va repartir entre CiU i PSC, però no ara que els mandataris, que són pura pata negra PSOE, del cinturó anomenat roig de Barcelona, siguin més radicals en temes sobiranistes que els anteriors.

L’única explicació és una manca total de autoestima i seguretat personal i de preparació política, que els fa molt febles, i no són capaços de imposar les seves conviccions i cauen en mans d’ERC, que a part d’ésser un garbuix ideològic, ja que quan no governen, el seu esport favorit es tirar-se els plats pel cap, i dels ecosocialistes, que analitzant les seves propostes un creu que està escoltant la cançó del Raimon “ nosaltres no som d´eixe mon”.

Desprès de la tasca de govern realitzada aquests darrers anys, hem aconseguit que Catalunya enlloc de ser, la zona de més creació de riquesa, innovació i ésser capdavanters en moltes matèries, ens estem barallant amb la resta del país, i el que és pitjor amb uns governants que despilfaren els cabdals públics amb iniciatives no productives i grotesques, en nom del progrés.

Els nostres governants viuen en un altre mon, a peu de carrer, als mercats, a les cues de l´atur, als cafès o al bus, ningú parla del TC, si la sentència serà o no serà, ni si seran set o vuit Vegueries, ni si la llei electoral cal canviar-la, dels anomenats referèndums, etc. etc.

La gent el que vol es que qui governa els hi digui, que fer per sortir del pou on ens han ficat, de com pensen retallar despesa supèrflua i ajudar a les petites empreses i als autònoms, que són qui realment creen llocs de treball, mentre, es dediquen a parlar de lo seu, de si els trens ara duran l’escut de la Generalitat, de que els de Madrid, aquest ens malèvol, on per cert i tenen al seu patró, que igual com els de casa nostra viuen en un núvol, viuen al País de les Meravelles, on tot és possible però res es real, ara toca despertar-los pel bé de tots plegats.