El proper dimecres 17 de març, els sindicats de l'Ensenyament de les quatre províncies han decidit convocar vaga per continuar oposant-se a la política del conseller Maragall i de la seva Llei. Resumidament, la mobilització s'afegeix a les que l'any passat exigien que no s'aprovés la LEC (la Llei d'Educació de Catalunya) i s'obrís un procés negociador entre totes les parts implicades. Ara, un cop aprovada la Llei, la vaga es fa directament per aturar el procés de privatització de recursos a l'ensenyament al Principat i alhora intentar que l'educació no continuï sent una merda en un pal a les mans d'aquesta colla d'exalumnes d'escoles privades i patrons de fundacions dedicades al lleure i a l'ensenyament. La banda del Maragall s'estan carregant les poques possibilitats que les classes populars teníem de sortir de la pobresa a través de l'educació. I mentre això passa, sembla com si el país visqués anestesiat, esmaperdut i obnubilat davant el desastre que suposa fer impossible l'accés al saber de les classes més desafavorides. Els lladres amb corbata es freguen les mans perquè tenen al davant un altre negoci, l'educació, i mentre, l'oposició de “dretes” que mai s'havia atrevit a fer el que han fet els d'”esquerres” aplaudeix picant de mans fins a fer-se mal.

La de dimecres és una vaga que arriba tard, que segurament no serà prou contundent, que es farà en un dia nefast en què només es treballa mitja jornada i l'administració en descompta una de sencera, que a més a molts llocs hi ha avaluacions... però és alhora una vaga imprescindible i necessària. Anem a pams. És imprescindible si és el començament del camí cap a la vaga general indefinida que demanem tant els qui hi creiem com els qui no volen fer-ne ni un segon i es posen darrere de l'escut de l'ultraradicalisme per justificar que dimecres faran d'esquirols. És necessària perquè portem un curs nefast, amb substituts i interins passant un autèntic calvari per poder treballar unes hores alguns dies, amb nenes i nenes sense professors, amb retallada de recursos que en un àmbit tan tocat com aquest volen dir que tot esdevingui molt més complicat encara.

Cadascú tria el seu camí però cal recordar on som i per què hi som. Som només al començament de l'aplicació de la LEC, una llei ultraliberal beneïda per PSC-ERC i tota la dreta del país. Aquesta llei desmuntarà tot el sistema educatiu tal com el coneixem ara i posarà davant de cada escola i institut un professional dels “recursos humans”. No caldrà que el “director” hagi fet mai una classe, només li caldrà saber aconseguir resultats. I els resultats, direu, si es tracta d'educar, aniran en aquesta direcció, no? Doncs no. Les professores i els professors esdevindrem part d'una cadena de muntatge que ha d'aconseguir molts aprovats, molts nens i nenes que no cal que sàpiguen res, només que aprovin i per tant allunyin l'educació de les quatre províncies de la cua dels rànquings internacionals de fracàs escolar.

Sabem que només els interessen les estadístiques, els tant per cent, les classificacions... Per això faré vaga dimecres. La faré al costat de la gent que des de cinc centres de Cornellà han endegat un procés assembleari camí de la vaga general indefinida. Una vaga indefinida que faci seure aquest prepotent conseller en una taula de negociacions mentre s'atura la precarització de les plantilles, es disminueix la ràtio d'alumnes per aula i entre totes i tots aconseguim treure el nostre sistema educatiu públic d'aquest pou on els amos, els capellans i els polítics del bipartit (més CiU i PP) el volen portar.