En política no existeix l’optimisme ni el pessimisme, s¡apliquen altres termes com feina ben feta o fracàs. Ho veiem aquests darrers mesos amb les nombroses consultes populars celebrades al territori català. Per alguns, aquells partits més covards que s’han abstingut a la majoria dels plens dels seus ajuntaments quan ha calgut votar la moció per impulsar la celebració de les consultes al seu municipi, el got ni és mig ple, ni mig buit. Per a ells, el got no existeix perquè neguen una realitat tan evident com la voluntat del poble català a decidir.

Per als altres partits el got si que existeix. És mig ple per als qui van donar suport a les mocions i mig buit per als qui van optar per oposar-se a aquest dret democràtic. I són aquests, els contraris a que la gent digui la seva tot i que el què es digui no sigui vinculant, els qui han imposat la llei del terror i el pànic a Madrid. Gràcies a ells, Catalunya fa por i els mitjans de comunicació que manipulen se’n han encarregat de criminalitzar-nos a tots els qui creiem que una altra Catalunya, sense l’actual submissió política, judicial, infraestructural i econòmica, és possible.

Fa pocs dies vaig tenir el plaer de moderar un debat que organitzava la gent del Mont-roig decideix amb els cinc alcaldes que han ocupat el càrrec en aquest municipi en època democràtica. El gran absent va ser l’actual batlle, del PSC, al•legant que no volia entrar en aquest tipus de debat i conscient, tot i que això no ho va argumentar, que el dia que va arribar la moció per aprovar al celebració de la consulta popular al seu poble, el seu partit es va abstenir i els altres que representaven la resta d’anterior alcaldes mont-roigencs havien votat a favor. Va ser una mala manera d’amagar el cap sota l’ala.

Aquest exercici, amagar el cap sota l’ala, també el coneixen bé aquells mitjans que avui dilluns, dia després de la quarta onada de consultes, dibuixen el got mig buit i qualifiquen la jornada de poc participativa afegint que va generar poc interès. La demagògia informativa permet aquestes actituds. Quan no es col•labora amb la causa i es boicoteja, quan un es nega a fer pedagogia dels drets democràtics, dels sistemes de participació, es pot permetre el luxe de titllar de poc participativa una consulta que neix del poble i que té al poble com a protagonista.

No hi ha més cec que el qui no hi vol veure però, fins i tot els qui ara es fan els cecs, comprovaran d’aquí a pocs mesos com entren al Parlament de Catalunya les més de 200.000 signatures per a fer realitat la celebració d’un referèndum sobre la independència. I seran ells mateixos, aquests cecs temporals, els qui quan arribin les eleccions autonòmiques i les generals hauran de beure per intentar viure d’aquest got que ara no volen veure o veuen mig buit. El got es diu Catalunya i ells es moriran de set.