El temps de les campanyes s’acosta i és possible que d’ara endavant la temptació de la demagògia esdevingui diària si no horària i puntual.

El servei d’aparcament d’una ciutat, entès com un tot, esdevé de capital importància en la gestió de la seva mobilitat i la gestió de la mobilitat és el fonament de qualsevol política urbanística raonable i raonada. És evident, per tant, que la gestió de les places d’aparcament en estructura (públiques o privades) i les places d’aparcament en superfície (de pagament o gratuïtes) hauria de formar part de l’estratègia d’una ciutat. Avui. I també l’any 2022.

Avui veiem que en dos assumptes importants per a la ciutadania com són la mobilitat a la Part Alta o la qüestió del Mercat, el fet de poder aparcar és essencial i encara ho és més el preu a pagar-ne.

Malgrat el foc d’encenalls polític o, millor dit, partidista, que s’apropa a Tarragona hi ha una sèrie d’assumptes on el consens polític és absolut. El finançament públic dels esportistes professionals o candidatures fantasmals, la gestió de la recollida de la brossa o, en el cas que ens ocupa, les concessions dels aparcaments a una empresa privada.

Una anotació prèvia. Un aparcament privat és el que alguns tenen sota casa seva. Aquell que s’acostuma a comprar amb l’adquisició d’un pis, sobretot quan aquest pis és de recent construcció. Els aparcaments del Parc Central o del Corte Inglés també són privats, són de la seva propietat. Els aparcaments que trobem a l’espai públic, bé en la seva superfície (Battestini, Torroja, zones blaves,...) o bé en estructura sota passejos i places (Rambla, Corsini, Plaça de la Font,...) són de titularitat pública.

Els aparcaments de titularitat pública poden ser directament gestionats per una empresa pública (ESPIMSA a Corsini o AMT a Saavedra) o bé per una empresa privada en règim de concessió per un període determinat (Lubasa a Joan XXIII). No oblidem, per tant, que encara que sota règim de concessió per un període determinat, aquests aparcaments són públics, no privats. Una altra cosa serà el tipus de contracte de concessió que s’hagi signat en el qual un, per negligència o per interès, s’hi pot deixar les plomes que vulgui.

El sistema de gestió pública s’ha mostrat reeixit a Reus (AMERSAM) o a Barcelona (B:SM), mentre que la gestió privada sota concessió funciona perfectament arreu del país amb algunes empreses espanyoles entre els primers llocs del món (Saba del grup Abertis).

Una altra anotació. El preu d’un aparcament en concessió habitual en el sector a la resta del país és, aproximadament, de 1.8 €/hora.

I ara anem al grà.

A Tarragona es paguen els preus més cars d’aparcament d’Espanya, però observem que és força indiferent que siguin gestionats per empresa pública o per empresa privada. Una altra curiositat és que hi ha dues empreses que fan aparcaments, la d’aparcaments (AMT) i la de mercats (ESPIMSA).

Els comerciants del Mercat es queixen amb raó del desgavell que han de suportar per la gestió ineficaç dels projectes, que és un mal endèmic a la nostra ciutat. Ara bé, segons manifesten el Sr. Ribot i el Sr. Abelló i tal i com recull el TT:

El president de la Cambra, Albert Abelló, ha lamentat també aquesta possibilitat ja que deixaria el centre de la ciutat sense un aparcament a preus públics tot afegint que seria un inconvenient perquè limitaria també a les empreses de distribució que volguessin operar des d’aquest espai. “El pàrking ha de ser públic i hauria de funcionar com el de Corsini”, ha dit Abelló.

Compte! Segons les darreres dades publicades pel diari El Punt (en aquest assumpte l’obscurantisme és absolut), l’any 2009, si jo aparcava a Corsini (ESPIMSA, 423 places) pagava 2.52 €/hora, pel contrari, aparcar a l’Avinguda Catalunya (ESPIMSA en concessió a LUBASA, 466 places) costa 2.64 €/hora. La diferència és ínfima entre l’aparcament públic i el “privat” (que també és públic) i, en tots dos casos, la punyalada és claríssima.

Segons els comerciants, l’aparcament que s’hauria de construir a sota del Mercat hauria de ser públic i a preus públics. I l’aparcament de Corsini ha de continuar essent públic i no operar sota concessió administrativa.

Centrem la jugada. Cedir el futur aparcament sota el Mercat Central i l’actual sota la Plaça Corsini en règim de concessió podria servir, tot a un temps, per finançar la obra del Mercat i per baixar el preu d’aparcar.

El que haurien de definir els comerciants és el preu. Un preu raonable, estaria al voltant dels 1.8 €/hora (una reducció del 40% sobre el preu actual!). I aleshores, un cop definit el preu, posar al mercat un contracte de concessió amb tarifa definida (1.8 €/hora) que inclogui la construcció del nou aparcament i la gestió de l’actual. L’operador interessat adquiriria, així els drets sobre les 423 places actuals i les 300 o 400 que surtin a sota el Mercat.

I aleshores fer una subhasta pública i transparent. Quant pagaria un operador per 800 places al centre amb una tarifa d’1.8 €/hora? Doncs una quantitat X menys el cost Y de construir el nou aparcament. La quantitat resultant (X-Y) finançaria el conjunt de l’obra del Mercat i els clients pagarien un 40% menys per aparcar.

No ens equivoquem. El que ens passa a Tarragona amb el preu dels serveis públics no és un problema de públic o privat, sinó un problema de contractació pública, de transparència i, sobretot, de moral.

Funciona igual amb tots els partits. I el proper dia parlarem de la brossa...