Els partits polítics catalans ja han començat a escalfar motors: les eleccions s’apropen. Sembla ser que els comicis es celebraran el dia 28 de novembre -28-N en llenguatge actual-. Per ara les enquestes auguren un important creixement de CiU que els donaria la capacitat de governar. El principal perjudicat per les enquestes resulta ser el PSC. Així doncs amb aquest panorama a l’horitzó ens trobem que s’han presentat els cartells electorals d’aquests dos partits.

En un anàlisis dels cartells realitzat per un diari editat a Catalunya es ressaltava la “pedagogia” que proposaven els cartells del PSC com la seva virtut més gran, alhora que es destacava, també, l’abandonament del discurs de “ què ve la dreta!”. El mateix mitjà destacava dels cartells de CiU la facilitat de recordar el motiu: el tedi Montilla davant el somrient Mas.

Segons el meu parer aquest reportatge està incomplet. En un presagi de la que se’ns cau a sobre, el diari no fa esment de la càrrega nociva que aquestes campanyes electorals tenen. En una societat on la democràcia és el dogma de fe, ningú es preocupa en ensenyar en que consisteix. No em refereixo a discussions en el pla ideològic sobre quins són els límits de la llibertat o fins quin punt l’estat ha d’intervindre o no en la societat, sinó en temes molt més bàsics com són les “normes de funcionament” del sistema electoral que regula les eleccions.

Aquestes campanyes electorals dutes a terme per PSC i CiU engrandeixen la figura dels seus candidats: “President Montilla”, diuen els del PSC; “Mas president”, diuen els de CiU. On són els altres partits i candidats? Tant bé funciona la confrontació que la gent no es capaç de centrar-se en fer propostes enlloc de criticar les accions del partit contrari?

També trobo a faltar menció a les circumscripcions del nostre territori o al funcionament del Parlament de Catalunya. Sóc conscient què als partits no els interessa que la gent sàpiga com funciona el sistema més enllà del procediment d’introduir una paperina dins d’una caixa de plàstic, però trobo que la Conselleria d’Interior hauria d’encarregar-se d’ensenyar a la societat com funciona el sistema electoral, sobretot tenint en compte qui és el titular d’aquesta.

Si aquesta veritable pedagogia no es promou tindrem que aguantar un altre cop discursos de “guanyadors” i “perdedors” d’eleccions o partits que proposen reformes electorals per aconseguir la proporcionalitat d’“una persona un vot”-de tots es sabut que els ciutadans de Tarragona votem tres cops mentres que els pobres barcelonins tant sols un. No només això, també haurem de trobar-nos davant d’una multitud de la població que es creu els arguments d’aquests polítics que, per acció o omissió, demostren un desconeixement del sistema on es troben.

Segons la meva opinió si es pot reduir la quantitat de gent que es cregui aquests discursos d’estafadors resultarà en una democràcia més sana i unes institucions més respectades; coses realment importants i necessàries en una societat on la democràcia s’entén com l’enviament d’un SMS amb les paraules “President Montilla” o “Mas president”.