El 1987, amb motiu de la celebració de l’any europeu del medi ambient, va néixer una iniciativa a Espanya per premiar els municipis que més esforç, recursos i innovació dediquessin a la neteja urbana i gestió de residus en general. Des de llavors, amb una freqüència bianual, unes quantes desenes de municipis i empreses privades reben les meritòries “Escombres” d’argent, or o platí.

A finals dels noranta i principis dels 2000, Tarragona va rebre vàries condecoracions, fins i tot una escombra de platí. Va ser un gran reconeixement a la feina que, en aquells temps, es feia des de la regidoria de medi ambient. Tanmateix, com en tantes facetes de la vida, el valor no està en arribar, sinó en mantenir-s’hi. Algunes capitals modèliques, com Oviedo o San Sebastián, han aconseguit revalidar els seus premis i fins i tot progressar cada cop més, rebent successives escombres d’or i de platí. Mentrestant, Tarragona ha passat d’optar a ser una de les ciutats més netes d’Espanya a fer llàstima, vergonya i pudor. Jo no sé com es planifica a la regidoria però, vistos els resultats, m’atreviria a dir que ni es planifica, ni es raona, ni es busquen models a seguir, ni es mesura la qualitat del servei de neteja, ni es té el mínim d’autocrítica i dignitat política que haurien de portar a la dimissió immediata.

Posaré només alguns exemples per a que s’entengui el missatge. 1) Els contenidors soterrats: A les ciutats modernes, els contenidors són un element del passat. Ni mòbils ni soterrats. A més, a Tarragona, molts contenidors soterrats tenen el forat d'entrada massa petit i les escombraries acaben a terra, igual que fa vint anys. 2) Els contenidors mòbils de matèria orgànica: Higiènics, precisament, no ho són. 3) Els contenidors de roba: Al•lucinant. No he vist baluernes així a cap altre capital. 4) L’absència de papereres: Passejant per Tarragona, de vegades, he hagut de caminar més de 5 minuts per trobar una paperera. 5) Les deixalleries mòbils: Per què no s'imiten models més elegants que no atreguin ferrovellers? 6) Els excrements d’animals: I no parlo només dels sòlids. Les taques d'orina són permanents als carrers de Tarragona. 7) La permissivitat amb l’alimentació d’animals de carrer: Senzillament, crec que hauria d'estar prohibida. 8) Les plagues de paneroles i rates en moltes zones de la ciutat: Són símptoma evident que vivim en un abocador.

Com arreglar-ho això? Si no ens fixem objectius, mai no arribarem enlloc. L’Ajuntament de Tarragona hauria de valorar quants diners per habitant i any es dediquen a les capitals a les que ens voldríem assemblar. Si gastem menys que Oviedo o San Sebastián, per citar les ciutats més netes del país, vol dir que s’ha d’invertir més. Si gastem tant com ells -o més-, haurem de pensar que tenim polítics ineficaços que no saben com gestionar el servei de neteja. Em nego a pensar que els ciutadans de Tarragona siguem molt més bruts que els d’aquestes capitals.

Finalment, si hi ha una manca d'inversió deguda a que els recursos són limitats, potser s’haurien de replantejar algunes coses i, enlloc d’emprendre aventures milionàries amb vistes al 2016 i 2017, seria bo mirar més el dia a dia i netejar una mica millor. Una ciutat bruta, com és avui Tarragona, no pot organitzar uns jocs de la Mediterrània ni ser capital europea de la cultura.


Andreu Garcia Alasà