Eficiència i eficàcia, sempre han estat i segueixen estant determinants en el mon de la salut.. Aconseguir els millors resultats, en el menor temps possible i amb la mínima despesa, és el que tot metge desitja i en aquest sentit s’esforça en el dia a dia per a que així sigui, esmerçant el que calgui per tal d’aconseguir-ho.

Fa dies que assistim a iniciatives per a la millora de l’assistència sanitària a les comarques tarragonines del Tarragonès, l’Alt camp i la Conca de Barberà, amb millores a l’Hospital Universitari Joan XXIII, l’hospital de referència a la província de Tarragona i l’Hospital de S. Pau i Sta. Tecla, un hospital que porta servint a les nostres comarques mes de cinc-cents anys.

La necessitat imperiosa de millores de l’Hospital Universitari que angoixa a molts del professionals que hi treballen així com l’anunci per part de la Fundació que és propietària de Sta Tecla, del desig de fer un nou hospital que es situaria a terres cavades, així com el programa de l’Acadèmia de Ciències Mediques de Tarragona “Creem opinió”, sembla haver destapat la caixa dels trons.

Els anuncis de grans novetats, de projectes de remodelació, i d’inversions milionàries, és coincident amb una època pre electoral que no ajuda gens a les esmentades paraules màgiques “eficiència i eficàcia” amb la que encapçalem aquest escrit. Tot el contrari, ajuda a la desinformació, a crear comentaris majoritàriament desafortunats, per no dir malintencionats, que no ajuden en cap cas a aconseguir l’efecte desitjat, que no ha de ser altre que el de millorar el servei a la societat, al que els professional de la salut s’han lliurat en cos i ànima.

Tots els projectes són bons, els desitjos també, el que no està clar és si la situació econòmica ens permetrà poder portar-los a terme ni quin serà l’escenari per desenvolupar-los.

Per tant crec que el que toca és asserenar els ànims, no oblidar els compromisos adquirits per uns i altres durant aquest període “inter regnes” i exigir a qui ens governi, desprès de la tardor, que doni compliment, no als compromisos sinó a les necessitats autèntiques dels ciutadans de les nostres comarques, que serem els qui els hi haurem donat la capacitat de fer-ho i qui els hi podem exigir responsabilitats així com retirar-los la confiança.

Tot el demés és, hores d’ara, fer volar coloms.