Carlos López Díaz
Carlos López Díaz
Adéu, paper


El paper aviat deixarà de ser el suport principal del coneixement i la literatura. Els lectors de llibres electrònics, els ordinadors, els tablets i els mòbils es convertiran en els mitjans habituals de lectura, abans possiblement del que pensem. La crisi econòmica no fa més que accentuar el fenomen, posant de relleu la insostenibilitat d’uns mitjans tan costosos de distribució de la informació i la cultura com són els diaris i llibres impresos.

Comprenc perfectament a aquells que lamentin l’extinció dels llibres de paper, i fins i tot dels diaris. Jo sóc un d’ells. El plaer de tenir un volum entre les mans, de gaudir d’una bona novel•la o d’un bon assaig amb un paper de qualitat i una tipografia agradable, no serà fàcilment substituïble. Però la cosa no té remei. Amb els diaris ja és prou evident. Cada dia, pel preu d’una línea d’ADSL, que és inferior a la subscripció a un diari de paper, podem llegir a la pantalla del nostre ordinador, o d’altres dispositius electrònics, no una sola, sinó la majoria de capçaleres. I entre aquestes, cada vegada són més importants els mitjans exclusivament digitals, sense versió impresa, perquè els seus costs inferiors els fan molt més independents. (El que no vol dir que tots exerceixin aquesta independència.)

Si parlem dels llibres, els efectes, a mesura que es generalitzin els e-books o els tablets, seran potser encara més profunds. Un llibre imprès és car no solament pel seu preu, sinó per l’espai que ocupa. No tothom té espai a casa per a una biblioteca. Aquest no és un país amb un hàbit de lectura generalitzat, i no són infreqüents les llars on els únics llibres que hi trobaríem són els del col•legi de la canalla, i algun exemplar de la saga Crepuscle. Però als que ens apassiona llegir sabem el que suposa tenir, encara que només siguin set-cents o vuit-cents volums, en un petit pis de setanta metres quadrats, on vivim quatre persones. (Entre parèntesi: Ara entendrà més d’un perquè en els meus articles sempre defenso el capitalisme; no perdo l’esperança de que em fitxi la FAES, i així poder-me mudar a un domicili més gran.)

I què me’n dieu de les nostres llibreries? Hom acostuma a criticar-les per la seva supeditació als èxits comercials, al llibre de moda. Però això no és totalment just. Hi ha llibres que es venen prou bé, però que pel seu caràcter políticament incorrecte, triguen a estar disponibles; i quan ho fan sembla que se’ls vulgui amagar a aquell prestatge on cal ajupir-se més. Abans que un llibre de Pío Moa a l’aparador d’una llibreria de Tarragona, hi veureu un estudi sobre la papallona geperuda de la Conca. Fa tres o quatre anys, l’escriptor Juan Carlos Girauta va venir a la nostra ciutat a presentar un llibre seu, “La eclosión liberal”, i cap llibreria mostrà interès en un estand amb uns quants exemplars.

On segur que no tindreu problemes per a trobar cap llibre és a internet. I quan per un preu atractiu, qualsevol obra pugui descarregar-se instantàniament (no diguem ja intercanviar-la via P2P), és evident el que passarà.

De tota manera, confio en que el paper no es perdrà del tot. Hi ha una possibilitat que crec que té molt futur, que és el llibre imprès per encàrrec. Actualment, hom pot autoeditar-se el que vulgui, en format digital i, per un preu una mica superior, en format paper, per encàrrec. Quan qualsevol llibre s’ofereixi digitalitzat, no hi veig cap raó per la qual no es pugui també imprimir i enquadernar sota comanda, cosa que sempre sortirà més econòmica que fer-s’ho un mateix. És qüestió de que les editorials no cometin l’error de la indústria audiovisual, i no es vulguin obstinar en mantenir una tecnologia i uns mitjans de distribució caducs, emparant-se amb regulacions i prohibicions de l’administració contra el públic. Si són prou intel•ligents, viurem en poc temps una nova onada cultural, amb un major accés a la cultura. No solament no caldrà renunciar a llegir a Plutarc en edicions plaentment enquadernades, sinó que fins i tot serà més fàcil aconseguir-les que ara, perquè no hi haurà el perill d’esgotament.
Carlos López Díaz - 18/02/2011 - 10:57h
Carlos López Díaz
19/02/2011
21:46
@MAP: No faré cap aposta, que amb una que en portem ja n'hi ha prou, he he!
M A P
19/02/2011
20:13
Sento discrepar. La nova tecnologia redimensionarà l'antiga, però no l'eliminarà: la locomotora de vapor se'n va anar, però són motors de vapor els que fabriquen milions de megawats a les centrals tèrmiques i nuclears. En les arts, la fotografia no va matar la pintura, ni el cine al teatre ni la tele al cine, etc.
Jordi Roca i Mas
18/02/2011
17:46
Molt encerta. De fet Amazon, una de les llibreries que més ven, ven més llibres elèctrics que vegetals.

Personalment crec que la diferència seran les funcionalitats que no té el suport físic com ara l'hipertextualitat (vaja, els enllaços), la compartició en xarxes socials, l'accés immediat a referències, la portabilitat, la personalització dels continguts, l'actualització constant i instantània o la universalitat.

Molts nostàlgics enyoraran la olor o el tacte del paper durant un temps, com van enyorar el tacte o el so del vinil.

Aviat el paper tindrà un paper més fetitxista que pràctic.

Per cert, haurem d'aprendre a gestionar els boscos a l'era post-paper.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat