Jordi Martí Font
Jordi Martí Font
Regidor de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona i anarcosindicalista
Guerra a mort contra el pensament


No és cap ximpleria tot el que està passant amb l’educació pública en aquest estat on vivim. I dic estat perquè malgrat les competències autonòmiques és, encara ara, l’estat qui marca les línies mestres i les tendències d’actuació generals en el territori que li és propi. Durant anys hem assistit a un continuat patrocini, amb diners públics, d’escoles privades destinades en la seva majoria a acollir els fills i les filles de les classes altes o de les mitjanes tirant cap a dalt. Les més elitistes preparaven les classes dirigents i les que no ho eren tant preparaven les i els qui els portaven les palanganes. Tot i això, l’escola pública es nodria d’un professorat que, després de lluites molt intenses als vuitanta va aconseguir un nivell de vida adequat al desgast que la professió provoca; i amb això no vull dir que altres oficis, feines o treballs no mereixin retribucions i vacances similars. La pujada de nivell de vida va anar aparellada amb una potenciació del raonament davant de la superstició, de la llum davant de la foscor, del coneixement davant de l’ordre, del saber davant del dogma. No era “l’esperit de l’època” sinó la lluita continuada i en aquest cas efectiva per establir models pedagògics alliberadors davant del profundament autoritari que als Països Catalans sota Espanya heretàvem de la passada dictadura.

Ara tot ha canviat. L’escola pública és posada en dubte dia sí i dia també. L’absoluta majoria de notícies que hi van aparellades són negatives i potencien percepcions personals que es poden tenir però que la realitat, tossuda, desmenteix dia rere dia. Milers i milers de professionals defensen a les seves aules que és mentida que l’escola estigui tan en crisi que calgui enviar els infants amb recursos als capellans i les monges. Això seria entès completament si no hi hagués hagut una reformulació dels graus d’importància que alguns conceptes han pres en els darrers anys. Ja no importa ser bona persona sinó treballador competitiu, ja no importa aprendre en la complexitat que aquesta paraula porta aparellada sinó saber alguna cosa concreta per obtenir uns diners a canvi de l’aplicació d’aquesta cosa que sabem fer, ja no cal aprendre a ser lliure i respectuós amb la resta d’éssers humans sinó triomfar (xafant a qui sigui)... És ben clar que aquests conceptes no són nous però també ho és que la proliferació del seu ús ha vingut dirigida i si voleu imposada amb tota la subtilitat o violència que el context on s’han desenvolupat demanava.

A l'aparador de l'ultraliberalisme de l'Escola de Chicago, a Xile, els ho han dit clar: cal pagar per estudiar. I a Madrid, l’Esperanza Aguirre ja s’atreveix a formular el mateix amb paraules no tan dures com és la realitat del país americà. S’ha acabat l’escola com a anivelladora social, com a espai per al saber i el coneixement. El mercat, voraç com sempre però ara amb la directa posada, s’ha llençat damunt escoles i instituts per treure’n benefici. Res no quedarà que no ens puguin vendre ja que l’educació als seus ulls ha esdevingut també mercaderia. Es tracta de la mateixa lluita de classes de sempre. Ens volen maquinetes dòcils per a les seves cadenes de muntatge fins que no en trobin altres que ho facin més barat i més ràpid. I és segur que ens arribaran a fer creure que cal ser competitius, formar treballadors obedients i, recitant Orwell, flexibles, que s’adeqüin a tot. Ens demanen un cap tou, permeable als seus missatges de domini per convèncer-nos que estem en crisi permanent i ens cal saber tot allò tècnic que calgui, sense pensar si pot ser, sobretot sense pensar. Perquè en el fons aquesta és només una guerra contra el pensament, contra el pensament que ens pot fer lliures o alliberar-nos, o mantenir-nos esclaus feliços. Que ja se sap que amb la llibertat no es pot especular en els mercats de valors i per tant, en el seu món, no serveix per a res... I ara més que mai, “nosaltres no som d'eixe món”.
Jordi Martí Font - 01/10/2011 - 22:28h
Artur
11/10/2011
00:25
Sr Jordi Martí Font: És patètic que insulti a ciutadans que aporten la seva opinió tractant-los d'ignorants. Si ha d'intentar convèncer per les seves idees no són de rebut frases com "si no hagués rebut aquesta educació de totxo" o "si no fos tan fatxa ho entendria", etc.

És evident que qui fa la guerra contra el pensament és vostè i els seus companys però amb les armes que fa servir la té més que perduda. Més que una ideologia vostè és seguidor d'una religió perversa, un taliban de l'stalinisme més recalcitrant i totalitari
Ambrosio de Spinola
05/10/2011
17:55
Confesso que m'és un entreteniment veure la poca originalitat dels insults que se'm dirigeixen amb una manca d'originalitat, bon gust, i posats a triar, literatura. Sr Ferrero, la referència a una marca de bombons per lligar-lo amb el meu nom demostren que d'Història va malament i d'Art, pitjor. Sr jordimartifort, què entèn per rebre educació del totxo? Les meves lectures? Temo que no em conegui per qualificar-me de fatxa (aprengui què vol dir la paraula i veurà que no tinc camises negres o brunes a l'armari), i procuro mirar el món amb esperit crític lluny de la fe comunista, la qual ja ha provocat masses dictadures i estretor de mires. I lamento dir-li que la meva sanitat és ben pública.
Ferrero rocher
05/10/2011
13:34
estimat ambrosio per quatre molles de pa i quatre bombons està fent la feina dels rics capitalistes.
Que tingui un bon dia!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat