El lema de campanya escollit per Anticapitalistes és "Desobeeix". La candidatura realitzarà una campanya gràfica amb cartells i materials on apareixen personatges representants dels diferents poders de l’actual sistema, econòmic, polític, financer...als que la candidatura demana que es desobeeixin. El cartell central de la candidatura tindrà la imatge del banquer Emilio Botín, president del BSCH, un dels símbols més visibles del poder de les finances i la banca.
"Desobeeix" resumeix el missatge que vol transmetre Anticapitalistes. Un missatge contrari a la resignació i a la passivitat i favorable a la mobilització social i al desafiament del poder establert. Per Anticapitalistes donar suport a una candidatura com la nostra és una forma de desobeir a un sistema cada cop més injust i insostenible i de confrontar-se a les polítiques que ens volen fer pagar a tots i totes el cost de la crisi.
A Tarragona Laura Palau Benítez, de 35 anys, educadora social i activista per la cooperació al desenvolupament obre la llista.
Anticapitalistes busca ser una veu alternativa a les properes eleccions al marge dels partits tradicionals i planteja clarament la necessitat de canviar l’actual model de societat. La candidatura defensa la nacionalització de la banca, la millora i defensa dels drets públics front a les retallades i la privatització, el no pagament del deute públic, la reducció de la jornada laboral sense reducció de salari per a crear ocupació i repartir el treball domèstic i de cura, el repartiment de la riquesa i el treball, l’expropiació de sectors estratègics com l’energètic i la desprofessionalització de la política, així com el dret a l’autodeterminació i a decidir el propi destí de tots els pobles.
Redacció TT - 01/11/2011 - 08:43h
ursino
09/11/2011
01:28
Ese "desobedece" tiene todas las apariencias de una orden. ¿La obedecemos o la desobedecemos? No me parece que jugar con las paradojas sea la mejor manera de transmitir un mensaje político.
fes el que vulguis
03/11/2011
10:26
fins i tot els comunistes s'han passat al món capitalista. El diner crida més diner, però allí on no hi ha diner, no el crida ningú.