Després d’analitzar la informació publicada sobre els comptes municipals per a 2012 i notícies de les administracions superiors que tenen una incidència directa en l’economia de l’Ajuntament, ERC Tarragona fa les següents consideracions.

- La caiguda d’ingressos i la dificultat d’accedir a finançament extern, com li està passant en diferent grau a totes les administracions públiques, fan que l’actual situació financera de l’Ajuntament de Tarragona sigui molt complicada. La caiguda d’ingressos ha d’anar forçosament acompanyada de la corresponent racionalització de les despeses. En aquestes circumstàncies, tots els grups municipals tenen l’obligació de consensuar un pressupost equilibrat, evitant el cost social tant com sigui possible. Els ciutadans no entendrien dels partits polítics cap actuació que no anés en aquest sentit i que pretengués treure rèdits electorals d’unes dificultats que necessàriament han de ser compartides per tots.

- Les mesures de racionalitat no s’han de prendre només per resoldre puntualment les dificultats pressupostàries. Tots els partits portàvem als respectius programes electorals la necessitat de reformar el funcionament de l’ajuntament, considerat de manera general com ineficient, no hi haurà millor ocasió per fer-ho. S’hauria d’aconseguir un acord ampli al respecte, amb la col•laboració de tots els partits i dels treballadors municipals.

- Aquest context també ens hauria de servir per disminuir dràsticament les despeses més improductives, com les de representació i les sumptuàries, i limitar les subvencions a aquelles actuacions que aportin valor a la ciutadania. Cal també acabar amb la pràctica de les subvencions generalitzades i acostar el preu que es cobra pels serveis al seu cost real, amb totes les exempcions que calgui, per renda, incapacitat, atur, famílies nombroses, etc... però no de forma indiscriminada.

- Cal mantenir l’aposta per aquelles activitats que amb una inversió assumible ens poden donar una major resposta immediata en termes de llocs de treball: turisme i comerç. Cal desenvolupar el POUM, per la qual cosa s’han de posar els mitjans tècnics i humans per a fer-ho. Una ciutat amb problemes financers no ha de ser forçosament una ciutat paralitzada.

- Les necessitats immediates no ens ha de fer abandonar els projectes de futur, els que ens poden donar una caràcter diferenciat i atractiu com a ciutat, sobretot aquells projectes finançats conjuntament amb altres institucions. Hem de mantenir l’aposta per l’Anella Verda, pel Parc Científic i Tecnològic i per la Tabacalera.

- Ens preocupa haver sentit que només es faran aquelles actuacions culturals que reportin contrapartides econòmiques a la ciutat. Sembla que se continua confonent cultura amb exhibició. L’aposta per la mediació ja està bé si és per donar un major protagonisme a creadors i intèrprets dels territori, però com s’ha plantejat sembla més un recurs que una aposta a llarg termini. El suport a la innovació i l’accés universal a les pràctiques culturals han de regir la política cultural de la ciutat, no han de ser només un pedaç en temps de crisi. No es poden fer passes enrere en aquells continguts que han creat "marca" i que tenen un clar component patrimonial (Seguici Popular, Castells...). També són elements clarament dinamitzadors del turisme i de l'economia local.

- A la vegada, cal ser sensible a la multiplicació de les necessitats socials que suposa la crisi econòmica. La despesa social per atendre situacions de risc i d’exclusió ha de ser una prioritat absoluta. La cohesió social és imprescindible.

- És imprescindible un acord d’actuació conjunta de tots els representants polítics de Tarragona a les diferents institucions i parlaments, per defensar les infraestructures imprescindibles per a la ciutat, començant per la més immediata, el Mercat Central, i continuant per les viàries, concretament l’A-27, i les ferroviàries, és a dir, concreció sobre la prioritat del Corredor del Mediterrani i connexió amb ample europeu per a les mercaderies del Port de Tarragona.

- I cal que aquest acord s’estengui també a la necessària lleialtat institucional envers la ciutat de Tarragona. Totes les administracions públiques han de complir les seves obligacions financeres amb la ciutat, sense caure en la temptació de traspassar el seu dèficit.

- En definitiva, el problema pressupostari no és només de despesa, també ho és d’ingressos. Cal parar atenció en aquells serveis que l’ajuntament dóna voluntàriament, possiblement perquè com administració més propera al ciutadà ho fa per atendre determinades necessitats encara que competeixi a altres institucions, normalment a la Generalitat. L’espoli fiscal que pateix Catalunya és una dificultat real a l’hora de garantir una qualitat de servei homologable a altres territoris de l’estat.