Per aquest motiu, aquesta formació política ens ha fet arribar el següent comunicat:

“Leandre Saún, militant històric del Partit Socialista Unificat de Catalunya i d'Iniciativa per Catalunya Verds, compleix 100 anys aquest mes de gener. Per celebrar aquesta ocasió, ICV i els amics i amigues d’en Leandre organitzen una festa homenatge, que es farà aquest dissabte al teatre El Magatzem de la Cooperativa Obrera. L’acte comptarà amb la presència de Joan Saura, president d’ICV.
Tothom hi és convidat!

DIA: DISSABTE 21 DE GENER
HORA: 18.00 h.
LLOC: Teatre el Magatzem (Cooperativa Obrera de Tarragona)
c/ Fortuny, 23 amb c/Reding, 10-14, Tarragona.

RESUM BIOGRÀFIC DE LEANDRE SAÚN RAFALES

Neix a Gandesa el 17 de gener de 1912. La mare venia peix i el pare era pagès. De petit, compagina les feines al camp amb estudis de música. Assisteix a la seva primera manifestació per la proclamació de la Segona República el 1931.

Reaccionant a la sublevació del 18 de juliol de 1936, participa en la fundació del PSUC a la comarca de la Terra Alta. Marxa a Barcelona a incorporar-se com a voluntari en les milícies antifeixistes. Forma part de la Columna Carles Marx, organitzada pel PSUC. Assisteix a l'Escola de Guerra, on assoleix el grau de tinent, participant activament en l'organització militar de l'Exèrcit Popular de la República. D'aquella columna de milicians nasqué la 27 Divisió amb la que participà en accions de guerra fins ser ferit l'agost de 1937 a Zuera del Gállego (Saragossa). A causa d'aquesta ferida el van destinar d'ajudant de camp del general Riquelme, de qui va esdevenir l'home de confiança. Va participar en la retirada de l'exèrcit popular a Catalunya, creuant la frontera francesa el 8 de febrer de 1939. Amb altres companys va seguir camp a través evitant els camps de refugiats (ell en diu de concentració) francesos fins arribar a Toulouse, on entrà en contacte amb l'organització comunista, però fou detingut i ingressà al camp d'Argelers, d'on va sortir amb una companyia de treballadors, cosa que li permeté reorganitzar el partit, incorporant-se clandestinament al moviment resistent de comunistes espanyols a la França ocupada pels alemanys. Treballa aleshores sota la direcció de Cristino García, que organitzà els guerrillers espanyols. És responsable dels maquis als departaments francesos del Gard, la Lozère i l’Ardèche. Durant aquestes activitats clandestines fou detingut pels alemanys i deixat posteriorment en llibertat, en no poder comprovar-se la seva identitat.

L'any 1943 va tornar clandestinament a Espanya, enviat per la direcció del partit per reorganitzar-lo, primer a Madrid i després a l’Aragó, La Rioja i Navarra. L'any 1945 fou detingut a Saragossa i torturat per la policia. Ingressa a la presó i el traslladen a Tarragona, on el jutgen per fets ocorreguts durant la guerra civil i en resulta condemnat a mort. La pena li és commutada al cap de quatre anys. L'any 1956 queda finalment en llibertat.

Passat un temps reprèn l'activitat política, participant en l'organització del PSUC a Tarragona, col•laborant amb Cipriano García en la fundació de CCOO. Fou membre de l'Assemblea de Catalunya i organitzador de la Marxa de la Llibertat en l'etapa tarragonina. Un cop legalitzat el PCE, formà part de la direcció del PSUC a Tarragona. A les eleccions municipals de 1979 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Tarragona en la candidatura d'aquest partit. L'any 1994 rep el nomenament de Fill Adoptiu de Tarragona. Ha format part de diverses organitzacions que reivindiquen la memòria del combat per la recuperació de la democràcia al nostre país”.

Resum biogràfic preparat per Lluís Balart