Isaac Sanromà ha realitzat aquesta afirmació en el transcurs d’una compareixença que representants de la societat civil i de l’Equip de govern de la capital del Baix Camp, han fet durant la comissió d’afers institucionals del Parlament de Catalunya. Una comissió en el que s’ha donat un pas més per aconseguir que la ciutat de Reus sigui considerada com a una “gran població” amb un estatuts especial , tot i que segons l’alcalde reusenc, Carles Pellicer, pel cost que representa aquesta designació, s’haurà d’esperar que finalitzi la crisi per tal de poder assumir-ho.

La informació sobre aquesta compareixença , la publica el web de l’Ajuntament de Reus:

Compareixença al Parlament en defensa de l’aplicació a Reus del règim d’organització de gran població

Representants de la societat civil de Reus han defensat aquest dimecres 8 de febrer a la comissió d’afers institucionals del Parlament de Catalunya l’aplicació a l’Ajuntament de Reus del règim d’organització dels municipis de gran població. la compareixença ha comptata mb les intervencions del ector de la Universitat Rovira i Virgili, Francesc Xavier Grau; el president de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà; el president del Centre de Lectura de Reus, Xavier Filella; i el president de la Federació d’Associacions de Veïns Reus, Valentín Rodríguez.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha valorat la compareixença dels representants de la societat civil reusenca com un «homenatge a totes les persones que al llarg de la història han fet gran la ciutat de Reus. Així mateix, la primera tinent d’alcalde, Alícia Alegret, ha agraït la compareixença dels ponents, als quals ha definit com a «referents davant la societat».

En la seva intervenció, el rector de la Universitat Rovira i Virgili ha destacat que «Reus, com poques ciutats de Catalunya, s’hi desenvolupen totes les missions de l’activitat universitària: docència, recerca i, tercera missió, transferència de coneixement i relació universitat-societat en el sentit més ampli».

El president de la Cambra de Comerç de Reus, al seu torn, ha defensat que «Reus és la capital econòmica i cultural del sud de Catalunya» i ha afegit que «en l’actual marc de desenvolupament, ens calen unes estructures municipals que puguin respondre amb eficàcia als reptes molt especials que té la ciutat».

El president de la Federació d’Associació de Veïns de Reus ha destacat que «el fort paper del moviment associatiu de la ciutat justifica la necessitats de donar un pas endavant cap a la implementació d’un nou model organitzatiu».
I, finalment, el president del Centre de Lectura ha afirmat que «Reus és una gran ciutat que vol irradiar els valors de l’art, el pensament i l’humanisme, de la cultura en definitiva, a tota la ciutadania».
Proposició de llei

El passat 6 de juliol va començar al Parlament de Catalunya el procés de debat d’aquesta proposició de llei. El procediment legislatiu permet que els grups parlamentaris demanin a algunes entitats que compareguin per donar la seva opinió o formular propostes que els grups parlamentaris puguin recollir i incorporar en el text final de la llei.

El mes de gener de 2011, el Ple de l’Ajuntament va aprovar la proposta per majoria de totes les forces polítiques del consistori, iniciar el procès per a l’aplicació a Reus del règim d’organització dels municipis de gran població. El mes de març es va presentar la sol•licitud corresponent al registre general del Parlament.

Reus és la primera ciutat catalana que fa aquesta aposta (Barcelona compta amb un règim singular d’acord amb la Carta de Barcelona i la Llei estatal de 2006), amb l’objectiu de millorar la gestió municipal. En aquest sentit, en relació al règim comú, el règim de municipi de gran població distingeix d’una manera més nítida entre govern i administració municipal i canvia també les atribucions dels òrgans de govern.

L’aplicació del règim d’organització dels municipis de gran població és previst en la llei reguladora de les Bases de Règim Local, després que el 2003 s’hi introduís el títol de Mesures per a la Modernització del Govern Local. Aquesta reforma suposa un avanç cap a un model de govern adaptat a les necessitats dels municipis de més de 75.000 habitants, que presenten circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals especials, sempre que sigui sol•licitat pels respectius ajuntaments i així ho aprovi l’Assemblea Legislativa de la corresponent Comunitat Autònoma.