La junta directiva d’aquesta associació, que reuneix a 40 síndics de Catalunya i 8 de la resta de l’Estat, ha enviat aquesta carta a l’Alcalde de Tarragona i als portaveus dels grups municipals:

La junta del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya-FòrumSD, després d’haver seguit amb atenció i preocupació la crisi suscitada a l’entorn del Síndic de Tarragona,respectant l’autonomia dels actors principals de l’afer, el Plenari de l’Ajuntament de Tarragona i el Síndic de Greuges Municipal, Sr. J. Francesc Ferrer, i que ha culminat amb la presentació, el passat 30 de gener, de la seva dimissió, considera la seva obligació posar de manifest les observacions següents:

1.En cap moment d’aquest afer s’ha posat en qüestió el treball realitzat pel Sr. J. Francesc Ferrer en el desenvolupament de lesseves funcions com a Síndic de Greuges Municipal de Tarragona. Coincidint amb la presentació al Ple, el passat 28 de novembre, del darrer Informe del Síndic, l’equip de govern va garantir al FòrumSD la continuïtat de la institució, així com la satisfacció per la feina desenvolupada pel Sr. Ferrer. Hem d’afegir a aquesta constatació, l’excel•lent gestió del Sr. Ferrer com a tresorer de la Junta del FòrumSD.

2. La petició de cessament del Sr. Ferrer s’ha vist justificada per l’incompliment de l’article 13.f del Reglament del Síndic Municipal de Greuges de Tarragona, que planteja com a causes d’incompatibilitat l’exercici de càrrecs directius en associacions, fundacions o col•legis professionals. Sense qüestionar l’incompliment formal d’aquest article, volem fer algunes precisions que posen de manifest la desproporció d’aquest assumpte:

2.1 Tenim seriosos dubtes sobre el fet que l’exercici de càrrecs en les directives d’entitats socials, esportives o religioses, sense ànim de lucre i sense capmena de retribució o contraprestació, hagi de ser considerada com a causa d’incompatibilitat per a un Síndic/a de Greuges.
 
Cal fer palès que les causes d’incompatibilitat que habitualment es proposen als reglaments dels síndics i defensors locals, així com les que consten a la pròpia Llei del Síndic de Greuges de Catalunya, es formulen per garantir que la persona nomenada no assumeixi funcions que s’hagin de desenvolupar en organismes públics del propi ajuntament, per a l’exercici de qualsevol altre mandat representatiu, càrrec polític, funcions administratives o relacions laborals que poguessin suposar alguna mena de relació contractual amb el municipi. Tot i així, el FòrumSD demanarà un dictamen jurídic autoritzat sobre aquesta qüestió.

2.2 La notorietat de la pertinença del Sr. Ferrer a les associacions i entitats de Tarragona, amb la incorporació de la seva biografia i perfil a la web de l'Ajuntament, ha estat sempre de domini públic. La no exigència de la seva renúncia a aquests càrrecs, com a contrast de la seva dimissió i renúncia com a membre del Patronat Municipal d’Esports, feta abans de la seva presa de possessió, es podia considerar per part de l’interessat com la conformitat del consistori a la seva situació personal.

2.3 En aquest punt, ens semblen absolutament inversemblants les diverses i reiterades declaracions de sorpresa que els membres del consistori manifesten davant el descobriment i la presa de consciència que sembla que tots ells adquireixen de cop, a partir de la lectura d'un article a la premsa, de la pertinença del Sr. Ferrer a diferents entitats i associacions i dels diversos càrrecs que hi ocupa.

2.4 Quant a l'informe elaborat a petició de l'Alcaldia, per la Secretaria de Tarragona –per cert, de forma precipitada i extemporània–, crida l'atenció les desqualificacions personals que s'exposen en contra de l'interessat. Cal, però, destacar la necessitat d’actualitzar el marc normatiu amb què es pretén justificar i complementar l'informe, atès que la Llei 14/1984 del Síndic de Greuges de Catalunya, a la qual es fa referència i se cita en diversos punts, no està vigent des de fa tres anys, quan el Parlament va aprovar la nova Llei 24/2009 del Síndic de Greuges, de 23 de desembre de 2009. També hauria estat probablement oportú, "Per a la interpretació de les qüestions confoses..." com assenyala l’informe, citar que aquesta Llei no limita la pertinença a associacions ni l’exercici de càrrecs directius com a una incompatibilitat per poder ser Síndic de Greuges. Una absència significativa.
 
3. Un argument reiterat al llarg d’aquest afer ha estat el de considerar que la creació del Síndic de Greuges Municipal ha suposat una despesa desproporcionada per a l’Ajuntament de Tarragona. En aquest sentit, cal precisar que, en aquest cas, la major part dels recursos que es comptabilitzen corresponen al salari dels tres funcionaris que hi van ser destinats i que, en qualsevol cas, pertanyen a la plantilla de l’Ajuntament, sigui on sigui que prestin els seus serveis.
L'únic increment del pressupost correspon a la remuneració pel Síndic establerta en l’acord del Ple, on també es concreta la seva dedicació al càrrec. Els locals són municipals i la majoria dels serveis han estat coberts pels mateixos serveis generals de l'Ajuntament. La implantació de la institució a Tarragona no ha comportat cap contractació que pugui ser objecte d’eliminació i estalvi.

Finalment, hem de dir que tots els síndics i defensors locals, com el propi Síndic de Tarragona, en converses que ja s'havien mantingut prèviament a tot aquest assumpte amb l'Ajuntament, hem acceptat reduccions dels pressupostos, coherents amb la situació financera dels respectius Ajuntaments i respectuoses amb l’exercici eficaç de la seva missió.

4. Lamentaríem, però, que la causa principal d’aquesta campanya hagués estat l’atac contra una institució, el Síndic de Greuges Municipal, que a alguns els sembla innecessària havent-hi un Síndic de Greuges de Catalunya, argument que podria ser extensiu a aquest mateix en la mesura que també disposem, a l'estat espanyol, de la institució del Defensor del Pueblo. No té cap sentit. Altres han plantejat l’alternativa interessada de substituir totes aquestes institucions per advocats en exercici, sense cost per a l’Ajuntament però sí per al ciutadà, judicialitzant tots els greuges a la ciutadania.
Als uns i als altres els volem informar que Catalunya disposa, en l'actualitat, de 42 ciutats i pobles amb un síndic/a o defensor/a local, una institució de valor afegit per al municipalisme al nostre país. Això suposa arribar, en la proximitat, a un 54% de la població -més de 4 milions de persones-que poden presentar les seves queixes i greuges a un síndic/a municipal, que coneix a fons la realitat del seu municipi i els mecanismes i possibilitats del seu ajuntament.

 
I tot això des de fa més de 20 anys i amb el reconeixement d’aquesta institució pel propi Estatut d'Autonomia. Síndics, síndiques, defensors i defensores locals que vetllem pel respecte als drets de la ciutadania davant de l’administració local i que col•laborem per incrementar la seva qualitat i assolir una millor i bona administració.

5. Lamentem que la institució a Tarragona s'hagi vist al mig d'un debat interessat i parcial, i que hagi arribat a l’extrem de les desqualificacions i atacs personals contra el Sr. Ferrer. La consideració personal de la honestedat i vàlua del Sr. Ferrer, com a persona i com a síndic, entre tots nosaltres, està intacta i al nivell que ell mateix s'ha sabut merèixer amb el seu treball i la seva dedicació. Ha estat un gran company de Junta i un magnífic col•laborador, en aquests tres anys, de tots nosaltres, treballant amb generositat pels objectius comuns del nostre FòrumSD. Confiem que l’Ajuntament de Tarragona, la societat civil i els propis mitjans de comunicació siguin capaços de reconduir el debat i les valoracions al punt convenient d’objectivitat i respecte que la qüestió es mereix. La ciutadania ho necessita.

6. Finalment, aprofitem aquesta oportunitat per encoratjar els municipis, responsables polítics i tècnics, ciutadania i resta d'agents socials a vetllar pel manteniment dels drets democràticament assolits i dels propis mecanismes de control i seguiment de tots aquests drets. Ens hi juguem massa.