Les excavacions arqueològiques a la Catedral en busca del Temple d’August van avançant i s’estan descobrint murs que encara els arqueòlegs no han acabat d’interpretar. Segons es pot consultar al blog de l’excavació, en un extrem han aparegut una sèrie de murs que poden tenir relació amb el tancat sud de la Catedral mentre estava inacabada, prop de dos segles i a l’altre extrem es troba un gran abocador de pedres barrejat amb restes de la decoració arquitectònica de la plaça de culte pagana.

Aquí han començat a extreure els nombrosos fragments de decoració arquitectònica i estatuària fetes de marbre que decoraven aquest recinte sagrat. Tot era material d’importació i, en el cas de Tarraco, preferentment de les pedreres italianes de Luni-Carrara. Suposen que el temple devia ser de marbre, no els fonaments que busquen, i saben que tot el porticat perimetral ho era. Això té sentit pel fet que, per als romans, la plaça que envoltava el temple constituïa el seu espai cerimonial, mentre que el temple era la cel•la que acollia les estàtues de culte i l’accés hi era restringit.

Alguns fragments de marbre han sobreviscut a la conversió en morter de calç i l’estudi d’aquestes peces és el que permetrà refer el volum i la fesomia d’aquest recinte de dues hectàrees d’extensió.