La Generalitat ha autoritzat per aquest any la celebració de més de 200 festes amb bous a més d’una vintena de municipis del sud de Tarragona, amb algunes de les diferents modalitats tradicionals dels correbous com són els bous embolats amb foc o els bous capllaçats amb cordes i que no s’han vist afectades per la prohibició de les curses de braus aprovada pel Parlament a partir de 2012.

Precisament ara és quan ha saltat la polèmica entorn aquestes celebracions, molt tradicionals a les Terres de l’Ebre. Es calcula que actualment es celebren festes amb bous a 24 municipis i que hi ha dues entitats municipals descentralitzades d’aquesta zona amb 33 comissions de bous, 24 penyes taurines i 6 penyes d'emboladors. Els correbous mouen a prop de 5 mil persones. I és que les associacions antitaurines i en defensa dels animals han aixecat la seva veu per tal de reclamar la prohibició definitiva a aquestes celebracions. Argumenten que la cultura i la tradició no és excusa per seguir amb la “tortura” i el “maltractament” dels animals. En aquest sentit, l'Associació per la Defensa dels Animals (ADDA), reclama la prohibició dels correbous però també es mostren flexibles, acceptant en última instància que les celebracions continuessin però amb restriccions, és a dir, si s’eliminessin els bous embolats i els capllaçats. Recordem també, que un jutjat de Barcelona va admetre a tràmit un recurs d’apel•lació contra els correbous presentat per l’Associació Nacional per la Protecció i Benestar els Animals (ANPBA).

De moment, els alcaldes de les Terres de l’Ebre, independentment del seu color polític, s’han mostrat partidaris de defensar les seves costums i tradicions i confien que el Parlament pugui blindar els correbous. De fet, el Consell de Garanties Estatutàries ha dictat aquesta setmana que la Proposició de Llei de regulació de les festes tradicionals adoptada pel Parlament, s’adequa a la Constitució Espanyola i a l’Estatut.

Aquesta polèmica ja fa anys que va guanyant partidaris i detractors. Fa dos mesos, per exemple, la festa dels bous d’Alcanar i Ulldecona es va incorporar al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya després que el Consell de Cultura Popular i Tradicional la presentés com a element festiu i patrimonial d'interès nacional arran de la petició dels Serveis Territorials de les Terres de l'Ebre i dels consistoris de les localitats de Deltebre, Santa Bàrbara, la Ràpita, l'Aldea, Amposta i Sant Jaume d'Enveja.