LLiure
14/11/2009
20:21
Afortunadament aquests dies celebrem el vinté aniversari de la caiguda del mur.
didac
14/11/2009
20:47
Benvolgut Carlos,

Però és que tot és cíclic. Un context econòmic de crisi econòmica, en un marc orfe d'idees, fa que la gent recorri a vells arguments sense parar-se a pensar si valen la pena o són o no són útils. És evident, al menys m'ho sembla, que cal dir la veritat sobre el comunisme però no hi dedicaria gaire més temps. Crec que la història demostra que, a pesar de tot, l'ideologia que s'acaba imposant, perquè és natural a l'home, és la lliberal.

Moltes gràcies
Artur
15/11/2009
00:10
Una punyent crítica a la fal·làcia de que les idees estan per damunt de les persones. Val a dir que el Sr Frutos és honest en defensar el mur, la presó, el totalitarisme, com a llum que porta a la veritat, malgrat unes petites foteses estratègiques com serien l'eliminació dels dissidents i desafectes al règim.

El perill de creure en que les idees són primer és que menyspreen el que molts valorem com a primordial: la persona i la seva llibertat
M A P
15/11/2009
11:52
Carlos,
Feixisme i comunisme tenien la seva poesia. I també la seva prosa. La segona G Mundial va despullar el feixisme de la seva poesia. Es va quedar amb la prosa més miserable a la vista.
El comunisme, en canvi, segueix sobrivivint amb la seva poesia quasi intacte. Això el fa intocable moralment, car la sospita planeja permanentment sobre els seus crítics,
c'est la vie!
El Pantera Tulipán
16/11/2009
01:37
La frase en realitat és: "Socialismo o muerte, valga la redundancia".
ALEJANDRO FERNÁNDEZ
17/11/2009
18:31
La labor pedagógica de Carlos López merece mi más profundo reconocimiento. Voces como la suya o la de Artur Nadal nos demuestran que aún hay esperanza de que no nos volvamos todos gilipollas. Yo aprendo con ellos y ellos a su vez me animan a no dejar nunca de lado la batalla de las ideas.