ALEJANDRO FERNÁNDEZ
23/01/2010
12:30
Totalmente de acuerdo. Aunque no se puede renunciar al ideal de la libertad de elegir, sí que es cierto que la fórmula Feijóo permite desbloquear la trampa en la que los defensores del verdadero bilingüismo estábamos metidos, porque evitaría las dos lineas educativas separadas, algo que no es recomendable en Cataluña. Hay que lanzarse a ello y que Girauta y García Domínguez se hayan dado cuenta ayuda mucho, porque separa el grano de la paja y deja claro quién está dispuesto a debatir sobre ello en libertad (como tú) y quién desde un supuesto liberalismo insulta al que discrepa aunque sea en un matiz.
Àlex
23/01/2010
17:08
Jo crec que simplement depèn del punt de vista que ho miris. Crec que aquest tipus de mesures com la normalització lingüística bàsicament van encaminades a intentar mantenir la diglòssia en mesura del possible sense que la llengua predominant (utilitzada per la majoria de mitjans etc) s'acabi imposant per sobre de la que no té tants medis com a mesura per a preservar un element cultural tant important de l'Estat com pot ser una llengua. Crec que aquesta és la voluntat d'aquest sistema lingüístic actual i, pel que diuen les dades en la selectivitat, en cap cas va en detriment del coneixement de la llengua castellana.
Àlex
23/01/2010
17:11
En el que si que estic d’acord és amb que en cap cas s’hauria de separar o dividir els instituts en funció de la llengua. Sovint s’ataca el sistema lingüístic educatiu al-legant un suposat dret a no conèixer i a no estudiar una llengua perque no cal, com una cosa normal o, fins i tot, positiva. No crec que sigui un atac a la llibertat individual que la llengua predominant en l’ensenyament sigui el català, de la mateixa manera que no ho és estudiar matemàtiques.
Àlex
23/01/2010
17:14
Crec que el conèixer dues llengües o tres llengües és sempre positiu per a la persona però no crec que ara mateix es trobin en la mateixa situació el castellà i el català, una disposa de molts més mitjans i parlants que l’altre i la prova està en la mateixa llei del cinema, s’ha muntat un bon enrenou quan precisament reivindiquen un bilingüisme, una paraula utilitzada per alguns en matèria educativa però que no acaba d’agradar en altres àmbits on el castellà és preferent. Ara sincerament, observeu un conflicte linguístic a Catalunya?
Artur
23/01/2010
22:12
Es parla de protegir llengües per la mateixa manera que es parla de protegir la balena blava del sushi japonès o algunes construccions arquitectòniques considerades històriques o fins i tot alguns arbres centenaris, i es pot estar d'acord o en desacord.
Que una llengua és riquesa és una evidència: no només és un sistema de comunicació, com ens volen fer creure molts, sinó que la poesia, la literatura i la filosofia s'expressen amb la bellesa d'una llengua.
Finalment: la immersió és un sistema per a que la població conegui dues llengües. Hi ha altres sistemes i també s'hi pot estar a favor o no. Tard o d'hora tots acabarem parlant anglès, xinès o àrab, i la immersió serà, llavors, diferent.
Carlos López
24/01/2010
09:39
Àlex, si llegeix de nou els cinc primers pàrrafs de l'article, veurà que jo ja m'havia anticipat a la seva rèplica, que és la canònica del nacionalisme. Respecte a la llibertat d'estudiar o no matemàtiques, és una comparació absurda. No hi ha dues escoles de pensament matemàtic, com si hi ha dues llengües.
Carlos López
24/01/2010
09:46
Artur, estic d'acord amb el teu comentari, excepte les tres últimes línees. La immersió és un sistema per a conèixer bé només UNA llengua, una altra cosa és que tots sabem que no aconsegueixi el seu objectiu, per la potència del castellà al carrer. El que sí aconsegueix és que a Catalunya cada cop s'escriu i parla pitjor el castellà. Si això és una riquesa, jo sincerament no ho sé veure.
M A P
24/01/2010
11:32
Carlos,

Sense entrar en el fons del teu article: També el català està cada cop pitjor. I no per cap imposició lingüística, llevat la del propi català.
Estem assistint al naixement d'un nou idioma, de sintaxi, mots i girs castellans...traduïts al català.

"Tot el món" enlloc de tothom. "Dóna igual" enlloc de tan és o equivalents, "ningún" enlloc de cap, "qué" enlloc de quin/quina, "pels aires" enlloc d'enlaire o a l'aire, etc, etc, etc.

La immersió tampoc està salvant el català, només l'ofega. Quin país!!
Juan de la Sierra
24/01/2010
12:39
Carlos, si el catalán es la lengua propia de los catalanes, cualquier otra es impropia y yo no lo creo así. ¿No sería más adecuado a la realidad de la calle decir que hay dos lenguas cooficiales?
Creo que tiene razón MAP. La inmersión no los ha ahogado, pero ha conseguido que los catalanes hablen castellano en catalán, porque español lo han hablado siempre.