Tasio
28/01/2010
20:06
Carlos López: no sigui vostè cruel. Un combat entre algú cult i llest com vostè i un senyor amb un pensament del segle XIX és d'una crueltat intolerable.
Albert Hurtado
28/01/2010
21:29
Et contestaran de forma senzilla. El castellà és llengua de doblatge gràcies a una antiga llei, no gràcies al mercat. Doncs si hi ha una llei que obliga a doblar a l'espanyol, també la hi ha d'haver que garanteixi la paritat protegint el català, oi?
Jordi Roca
28/01/2010
22:01
@Albert Hurtado, és el primer cop en la meva vida que sento aquest argument, i n'he sentit uns quants. M'ha sorprès i s'agraeix l'aportació.

Per suposat, qualsevol liberal o llibertari el que hauria de defensar és la derogació de la llei que vostè menciona.

Però molt em temo que mentre Google ens dona un traductor gratuït que funciona prou bé hem de pagar la creació d'un traductor online fet per la Unió Europea.

I pensar que jo vaig veure Delicatessen en versió original! (quatre minuts són quatre minuts)
Ricard Bonaventura
29/01/2010
11:27
I voler seguir mantenint les pel·lícules en castellà no es obeir també a les imposicions d'un col·lectiu? Per cert, els catalans, com diu vostè, no som un col·lectiu som una nació.

Tan difícil d'entendre que si estem a Catalunya tinguem dret de veure cinema en el nostre idioma..? Tant d'autoodi sembla que no ens ho permet.. A més el 90% dels dobladors de pel·lícules són catalans!! Jo personalment sóc partidari que les subtitulin.. és com realment s'aprecia de veritat, perquè veure una obra de Takeshi Kitano doblada és una aberració.
Àngel
29/01/2010
12:17
És evident que alguna mena d'imposició hi ha d'haver. La questió és si els empresaris de cinema ens han d'imposar a tots que només hi hagi una llengua al cinema o les lleis han d'imposar que tothom pugui triar entre castellà o català. Tan senzill com això. És més, crec que s'hauria d'exigir no només que hi hagi un nombre de còpies determinat, sinó que s'exhibeixin en condicions d'igualtat, és a dir, que les catalanes no quedin relegades a horaris impossibles i que la qualitat sigui dubtotsa. Vull dir que no passi com el que explicava avui un actor doblador que quan han de fer una pel·lícula en castellà disposen de tres dies i per a la mateixa en catalàs ho han d'enllestir en un matí.
Finley
29/01/2010
17:05
"O som llibertaris o som estatistes"

I què és sinó el nostre Estat de dret amb model econòmic lliurecanvista????

És vostè l'anacrònic!
Carlos López
30/01/2010
12:16
àngel diu: "Alguna mena d'imposició hi ha d'haver". Ho nego rotundament. Que no hi hagi oferta rellevant de cinema en català, o que no hi hagi una oferta rellevant de qualsevol altre producte, no és una imposició, sinó una conseqüència de la falta de demanda. Si les sales de cinema en català s'omplissin igual que les de castellà, faria ja temps que hi hauria un 50-50 d'oferta en els dos idiomes, de manera totalment lliure, sense regulacions.

Els empresaris (fora dels casos de monopolis o oligopolis) no imposen res, són els seus diners i estan en el seu dret d'oferir el que creguin convenient.

Tota la resta és el vell intervencionisme antiliberal de sempre.
martivirgili
30/01/2010
14:00
Bon article Carlos.
Quan un parteix d´una ideia equivocada, el demés es secundari ja que el fonament es falç.
El que vulgui esser indpendentiste te tot el dret, a dia d´avui, i per molts anys ( es la meva opinió) Catalunya es Espanya i tots som espanyols, et podrá a agradar o no, pero aixo es així, tothom enten i parla el castellá ( idioma oficial de tota Espanya) i una gran majoría el catalá, ( idioma cooficial amb el castellá a Catalunya,Espanya ).
Els cinemes son privats, i cumpleixen amb la Constitució, que la Generalitat posi cienemes només en catalá i faci la prova de si son rendibles .I si no ho son ,tancar, i seguir com ara ja ens va be, a la gran majoría de ciutadans.
Albert Hurtado
30/01/2010
21:35
Jo estic completament d'acord amb que l'empresari hauria de poder fer el que volgués. El que no comparteixo és la manca de demanda de cinema en català. No es coneix. Simplement perquè no s'ha fet la prova (llevat de pelis per nens i alguna sala en alguna peli "blockbuster"). Però era tant senzill com subvnecionar el cinema doblat al català (a través de les sales) per estudiar la seva rendibilitat. Tampoc comparteixo que el cinema en català sigui un fiasco. Un arriba a la sala el divendres. Troba una cua que fa esgarrifar. Quan una sala estigui plena, s'omplirà l'altra. Els caps de setmana, si la peli val la pena i a hores puntes, hi ha més demanda que oferta.
Xango
31/01/2010
19:14
Aquí el tema és que critiques al Jordi Martí però no dius ni mu de la barrabassada que estan fent els amos d'aquests cinemes a Les gavarres, més dignes successors de joseantonio i Franco que empresaris demòcrates.

Els empresaris no imposen res? Au, ves a que et moqui la iaia... ens estan imposant el cinema en la lengua del imperio.
Anònim
31/01/2010
21:06
Au Xango, ajunta't amb uns quants que pensin com tu, poseu els diners i obriu un cinema en català, que el doblatge segur que us el subvencionen, i veure què tal us va. Si ho tens molt fàcil, segur que et fas d'or, cobriràs una necessitat en la que ningú abans havia caigut, seràs tot un pioner en obrir nous mercats...
Joanet
01/02/2010
02:38
Senyor López: qui obliga a veure pel·lícules en castellà és el cinema. Els catalanoparlants (i els que no ho són també) tenim dret a veure cinema en català. Si els empresaris no són prou oberts o senzillament són contraris a la llengua pròpia de Catalunya la llei ha de servir per garantir els meus drets.
un
01/02/2010
20:06
a Carlos López: t'has deixat un "petit detall"; que el capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir els MÀXIMS guanys en el "mercat lliure i competitiu". És a dir, MÀXIMS guanys i MÍNIMES despeses. Si no hi ha una llei que ho reguli, s'estalviaran de pagar la post-producció i traducció a un idioma minoritzat. D'igual manera es gestiona tot allò relacionat amb el "benestar públic", per evitar les batzegades del capital, sempre avid de beneficis sense importar-li res. Tot ho tradueixen a xifres i percentatges de guanys.
Carlos López
01/02/2010
22:59
resposta a "un": En efecte, el sistema capitalista es basa en els màxims guanys i les mínimes despeses, o sigui, en el sentit comú que practica qualsevol persona assenayada. Per això funciona, mentre que el socialisme arruïna als països que tenen la desgràcia de patir-lo.
Anònim
01/02/2010
23:50
A mi em sembla que hi ha molt independista per Catalunya que es pensa que tot ha de passar per la política i s'han oblidat que també es pot fer país sense haver de fer política. I el cinema en català és un àmbit on es pot fer molt país sense haver de fer política, però tants anys d'autonomia i subvenció han fet oblidar a més d'un el que significa compromís, mullar-se i sacrificar-se pel país. Una pena.
Xango
02/02/2010
22:08
Mireu la resta de països europeus... i veureu com doblat o subtitulat (són molts els que no doblen)els cinemes ofeeixen les pel·lícules amb doblatge o subtitulació en l'idoma propi de cada país.

Aquí hem d'aguantar la lengua del imperió i només un 3% en la lengua de la tribu de indios en que ens volen convertir?

BOICOT A LES GAVARRES !
Ricard Bonaventura
03/02/2010
13:48
Ja que els capitalisme és assenyat:
Ja m'agradaria veure't com prosperaries a la Xina si fossis camperol, periodista a Mèxic o sense papers als Estats Units. També si tinguessis que agafar una pastera a l'estret, si tinguessis el SIDA a Sudàfrica, o si fossis un romanés a Itàlia.
O simplement treballessis a l'estat espanyol o et trobessis a l'atur.

Doncs sí López, crític de saló, segur que seguirias lloant l'oferta i la demanda i pensant que les multinacionals, els bancs i la democràcia sónla santa trinitat..
Jordi Gomara
20/07/2012
12:38
Aquest article és tendenciós, a una societat anarcocol·lectivista no hi hauria empreses privades i PRIVATIVES que fan el que volen perquè SÓN ELS SEUS DINERS. En una societat tal els criteris no es prenen segons el MERCAT o segons els capricis de l'amo de l'empresa. En un anarquia col·lectivista, molt diferent a una individualista, els criteris es prenen segons assemblees locals i generals, intentant satisfer també les necessitats de les minories, intentant anul·lar la coacció. La imposició del castellà, que va també de la imposició d'un model empresarial gens ni mica apolític, és una coacció i a hores d'ara tampoc som una anarquia, som a una democràcia liberal vulguem o no