0 comentaris
20:56
Compartir    Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a facebook.com Comparteix aquesta notícia a Twitter.com
Els Cors de Clavé
El pas de Clavé pel món de la nostra cultura va deixar una empremta que encara dura
  
La nostra demarcació i especialment la zona de les comarques de l’Ebre han estat sempre pioneres amb entitats musicals, però dintre d’aquest ampli món del pentagrama, les corals van arrelar al nostre país amb una dimensió gegantina gràcies a un home irrepetible. Aquest fou Josep Anselm Clavé, que va realitzar el miracle d’anar a buscar homes a les tavernes, portar-los a l’art i fer que a quasi cada poble de Catalunya hi hagués un, i fins i tot més d’un, cor, alguns dels quals van arribar a ser històrics com el Cor l’Àncora de Tarragona o els Cantaires de l’Ebre a Tortosa.

Tothom ha sentit parlar dels cors de Clavé però no tothom coneix a fons qui era aquest home excepcional, amb una barreja de músic, poeta, romàntic, periodista, humanitari i revolucionari. Nasqué el 21 d’abril de 1824 a Barcelona i va morir a la mateixa ciutat el 1874. Durant els cinquanta anys de vida, Clavé va sofrir moltes decepcions, però per altra banda va realitzar nombroses i belles obres.

Als 21 anys un guirigall polític en què ell va prendre part el va portar a la presó de la Ciutadella i allí, tot sol, en els foscos calabossos va passar molts dies i moltes nits, acompanyat solament de la seva guitarra, rumiant cançons que ell mateix s’acompanyava. Allí fou on, segurament, va programar tota la formidable obra que després va fomentar.

Al sortir de l’“estiribel”, junt amb un company, anava per cafès i cellers cantant aquelles composicions, sempre amb melangia, que havia pensat entre reixes, mentre captava l’amistat de les persones que sentien, poc o molt, l’art i la música. Més de cinquanta cançons va crear l’Anselm, algunes en castellà, i és una llàstima que moltes d’elles no hàgin arribat a tenir el ressò que mereixien.
Cal destacar igualment que el músic i poeta fou periodista, per cert, excel•lent, des de l’any 1850 fins a la seva mort el 1874, i s’han de destacar articles que van tenir ressò a l’estranger, com la sàtira que va fer a un alquimista francès que assegurava que havia inventat el sistema per fabricar or.

Clavé era un poeta íntim i no totes les lletres escrites per ell van ser per a cançons, sinó que també foren versos d’amor, patriotes o progressistes. En té un de molt acurat dedicat a Narcís Monturiol, inventor de l’“íctinio” o submarí, que fou l’admiració del món, o una impressionant balada dedicada a un rossinyol, que entre altres coses diu: “Rossinyolet que cantes, al peu de la finestra, del niu de flors on dormen, les dos filletes meves”. Sembla ser que fou inspirada en la realitat, ja que va tenir dues filletes, l’Enriqueta, també poetessa, i l’Àurea Rosa, que fins i tot asseguren que el rossinyol va existir.

L’obra principal del nostre personatge la constitueixen la sèrie de composicions per a cors, que és superior a tot el demés fet pel poeta, tant en castellà com en català, i que molts l’han comparat a la tasca feta per Verdaguer, però que van de “La Font del Roure” i “Les mines del Ter”, passant per “Les Flors de maig “, “Pel juny, la fals al puny”, fins “Els Pescadors”, “La Maquinista” i “Els Xiquets de Valls”.

El 1867 Josep Anselm Clavé va perdre la seva filla Enriqueta i des d’aleshores va anar perdent també la il•lusió, fins perdre la raó i la vida.

El pas de Clavé pel món de la nostra cultura va deixar una empremta que encara dura i continuarà en el futur dintre dels pobles de la nació catalana i en particular per les comarques meridionals del país.

Acabarem fent una petita evocació dels Xiquets de Valls, tal com ell la va escriure:

¡A la plassa!
Prenen part en nostre festa
Los forsuts Xiquets de Valls
I en pilars, castells i torres
Mostraràn sa habilitat
Pels carrers fan la passada
Amb les gralles i els tabals
¡Nara-nara! - ¡Ram, plam, tram!
I a la Casa de la Vila
Al mig dia faràn cap.
¡Narat, núrat, na!
¡Ra, patapà, plam!
Adéu siàu Xiquets de Valls. ¡Adéu siàu!
Antoni Panadès - 08/01/2009 - 20:56h
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer a escriure'n un!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.