0 comentaris
16:14
Compartir    Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a facebook.com Comparteix aquesta notícia a Twitter.com
Magí Aloguín i Pallach
Magí Aloguín i Pallach
Kramatorsk, Shanghai i Tarragona: tres estacions sota les bombes


El 08 d’abril, la guerra desencadenada per Rússia a Ucraïna oferia un nou escenari d’horror. L’estació ferroviària de Kramatorsk, atapeïda amb més de mil persones que intentaven fugir dels riscos de la proximitat del front rebia, a les 10:30 (hora local), l’impacte de dos míssils de creuer russos. Es tractava de dos Toshka-U equipats amb bombes de dispersió (cada projectil conté un gran nombre de petites bombes d’alt explosiu, de metralla, incendiàries, etc. que es dispersen per una àrea molt ample causant una gran devastació). Es tracta d’un tipus d’armament proscrit en molts països i extremament efectiu contra concentracions de persones o de vehicles.Inicialment es van comptar trenta-nou víctimes mortals. La premsa del dia 10 ja parlava de cinquanta-set morts, dones i nens quasi tots, i més de cent persones hospitalitzades. Malgrat la intoxicació de Putin, tan ben acollida en les xarxes socials dels dos extrems ideològics, la culpabilitat de Rússia en l’atac està fora de dubte.

El ferrocarril és una arma poderosa per a la guerra. La seva capacitat de desplaçar ràpidament grans quantitats de persones i material ja s’havien demostrat a la Guerra Civil Nord americana (1861-65). El 1870 ho va poder comprovar Napoleó III quan Bismarck li va posar davant més de tres-cent mil homes armats i equipats en dues setmanes, causant-li una severa desfeta i costant-li finalment la corona. Les seves virtuts però el converteixen en un objectiu estratègic privilegiat. En les guerres del SXX, les instal•lacions i el material ferroviari han estat objectiu privilegiat. Però com que molts civils en són usuaris en la pau com en la guerra, l’atac premeditat a estacions de passatgers han estat un eficaç instrument destinat a causar el pànic i el derrotisme de la població.

El primer episodi històric, també amb enorme rellevància mediàtica, es va produir el “Dissabte de Sang” (28 d’agost de 1937) en el decurs de la terrible Batalla de Shanghai (agost-novembre de 1937), en el sí de la II Guerra Xino-japonesa (1937-45) que acabaria enllaçant amb la mundial.A les 16:00 hores, setze avions de la Marina Imperial japonesa, mentre volaven en cercle damunt l’Estació del Sud, van llençar les seves bombes en un moment en què incomptables civils esperaven el tren a Hangzou per fugir abans les tropes nipones no completessin el bloqueig de la metròpoli . El fotoperiodista xinès H.S. Wong va obtenir diverses imatges. Una d’elles icònica dels horrors de la guerra: Davant les runes de l’estació, un nen molt petit assegut a terra i amb cremades a tot el cos, plora terroritzat. En un més, la foto s’havia reproduït 136 milions de cops. Aquesta i moltes altres fotos de Wongvan ser determinants per a suscitar el rebuig internacional als mètodes japonesos, quines atrocitats a Shanghai commocionaren l’opinió mundial.El cap de H.S. Wong va ser posat a preu per 50000$ per part del govern nipó, però l’home va ser capaç de sobreviure la guerra (morí el 1981).

Tarragona va protagonitzar poc després un tragèdia semblant. El dia 10 de març de 1938 a les 11:40, una patrulla de tres SM-79 de l’AviazioneLegionaria (força aèria italiana enquadrada en el bàndol nacional), procedents de Mallorca i volant a 5000m, resseguien la costa des del nord-est. Al seu pas per la ciutat van deixar anar cinquanta bombes. Divuit van impactar a la zona de vies o damunt diversos edificis ferroviaris, tres més al moll i la resta van anar amar. En aquell moment hi havia un tren de passatgers aturat a l’estació i un altre estava entrant en agulles. Ambdós van rebre l’impacte directe de diverses bombes. L’atac causar va trenta-dos morts (tretze dones) i quaranta ferits, tots ells viatgers. Cap dels dos trens era un transport específicament militar. Cal dir que llavors els cotxes de passatgers eren gairebé tots de fusta i el vidre no era de seguretat: Això incrementava els danys: foc i estelles de fusta i vidre convertides en armes letals. Malauradament, no hi va haver cap Wong que immortalitzés el drama, que segueix essent ignorat per la majoria.

Vuitanta-quatre anys després, a l’estació encara es troba a faltar alguna mena de testimoni d’homenatge a aquelles persones que varen trobar-se engolides en aquell trist esdeveniment. Valdria la pena que la Ciutat esmenés, millor aviat que tard, un oblit lamentable i injust.
Magí Aloguín i Pallach - 13/04/2022 - 16:14h
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer a escriure'n un!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.