Els treballs d’excavació arqueopaleontològica al jaciment del Barranc de la Boella (la Canonja), dirigits per la Dra. Palmira Saladié i el Dr. Josep Vallverdú, investigadors de l’IPHES-CERCA i professors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han permès documentar noves restes d’ocupació humana d’1 milió d’anys d’antiguitat, corresponents a gran quantitat d’eines de pedra de gran i petit format i restes fòssils de grans herbívors. Aquest conjunt de restes permeten a l’equip investigador entendre com aquests hominins tant arcaics es van adaptar a aquest entorn i de quina manera van aprofitar els recursos animals de què disposaven.

La campanya, que finalitzarà el proper dissabte 30 de setembre, s’ha concentrat en dos sectors del Barranc de la Boella. Per una banda, s’ha dut a terme l’excavació en extensió del nivell 2 del sector anomenat “Cala 1” i, per l’altra, s’ha treballat en el sector “La Mina”, ambdós amb una cronologia propera al milió d’anys.

En el cas de la Cala 1, on durant les campanyes anteriors s’han recuperat restes d’un mamut escorxat pels humans del pleistocè inferior, els treballs d’excavació han permès recuperar gran quantitat de restes faunístiques, d’entre les quals diverses dents d’hipopòtam. La presència d’aquest tipus d’animal al jaciment, indica als investigadors que aquest era un indret molt ric amb aigua. Segons, el Dr. Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES-CERCA considera que ”des del punt de vista paleogeogràfic el Barranc de la Boella és una gran rambla que tallaria els antics dipòsits de terrassa del riu Francolí i que en aquest punt desembocaria a les marismes del riu Francolí ara fa entre 800.000 i un milió d’anys”.

En aquest sentit, la Dra. Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA comenta que “el paisatge de El Barranc de la Boella de fa un milió d’anys era molt diferent a l’actual. Ens l’hauríem d’imaginar com un paisatge obert, molt semblant a la sabana africana, però amb moltíssima aigua”. “Aquesta presència d’aigua hauria facilitat la presència de gran quantitat de restes herbívors, fet que hauria sigut molt atractiu tant pels carnívors com les hienes, els dent de sabre, els lleons com, evidentment, pels homínids”.