Hi ha encara alguna persona que recorda quan el Mundial funcionava a Tarragona i era el local més famós de la ciutat, també hi ha qui recorda sentir explicar als seus pares o avis que el Mundial fou el lloc més entranyable de la seva joventut. La petita història de la meitat del segle XX qualificarà al Mundial com el punt d’esbarjo més adient per els balls, cinemes, teatre i, fins i tot, per els espectacles de revistes, atrevides pels temps que corrien.

El seu nom complet era Coliseu Mundial i fou estrenat pels vols de Santa Tecla, concretament el 21 de setembre de l’any 1912, al Carrer Adrià, on hi va ser fins que un dia del 1927 inesperadament es cremà. Algunes veus, segons publicaren els diaris d’aquella època, van acusar al mateixos propietaris de provocar l’incendi, ja que estava assegurat en 200.000 pessetes d’aquell temps. Deien les cròniques que la seva negativa a reconstruir el teatre i la utilització del solar per ampliar la fàbrica de punt ubicada al costat mateix de l’esmentat local, recolzaven aquesta opinió, que tampoc fou compartida per tothom.

El Coliseu Mundial, junt amb l’Ateneu i el Principal eren els tres punts de la ciutat on no solament hi actuaven les millors companyies professionals, sinó també els més destacats grups d’aficionats de Tarragona.

El projecte de la singular construcció va ser original de l’arquitecte barceloní Manel J.Raspall que gaudia del prestigi que li havien donat les construccions del Teatre Balear de Palma de Mallorca i els teatres Triunfo i Prado Catalán, ambdós de la ciutat comtal.

El local era d’estil anomenat “imperi”, molt freqüent a finals del segle XIX i tenia una capacitat per a 1.400 espectadors. El muntatge era d’un percentatge molt elevat de fusta, per això va cremar molt ràpid, i la teulada era d’uralita.

La construcció del Coliseu Mundial va ser aprovada per l’Excel•lentíssim Ajuntament de Tarragona en sessió del 5 de juliol de 1912. Avui on hi havia el Mundial hi ha l’esplai municipal de jubilats, un lloc ideal per a recordar totes les vicissituds que formen el sabor tarragoní.