La Generalitat diposita al Memorial de les Camposines les restes humanes localitzades en superfície als espais de la Batalla de l’Ebre
• Les restes d’almenys 35 combatents de la Batalla de l’Ebre reposen al Memorial de les Camposines, un monument dedicat als qui van morir a la batalla més sagnant de la Guerra Civil
  
El Memorial de les Camposines (la Fatarella) acull des d’aquest dissabte les restes humanes localitzades en superfície i recuperades recentment als espais de la Batalla de l’Ebre. La directora general de la Memòria Democràtica de la Generalitat i vicepresidenta primera del Consorici Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, M. Jesús Bono, ha dit que“el d’avui és un acte ple de simbolisme per a les Terres de l’Ebre, el territori de memòria de la Guerra Civil més important de tot Catalunya”. Bono ha explicat que “l’acte de dignificació de restes de la Batalla de l’Ebre celebrat avui és possible gràcies al compromís del Govern català amb la memòria històrica i a la Llei de Fosses, aprovada per l’executiu i ara en tràmit parlamentari, que té com a objectiu reconèixer la dignitat dels desapareguts”. En el mateix sentit, el delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, ha celebrat que es doni “sepultura definitiva i digna als soldats d’un i altre bàndol”.

Per la seva part el supervivent de la Lleva del Biberó, Pere Godall, ha dit que “després de setanta anys, per fi companys de la batalla han estat enterrats dignament”. Godall, que va lluitar a la Batalla de l’Ebre amb disset anys i que va perdre part de la família en els bombardejos del 37, ha insistit que “cal mantenir viu el record del que va ser la Guerra Civil” i ha demanat als joves que “defensin el diàleg i la pau”. L’acte de dignificació celebrat avui a les Camposines també ha comptat amb la participació de l’alcadessa de La Fatarella, Carme Pelejà, i hi ha assistit la directora dels Serveis Territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a les Terres de l’Ebre, Pilar Andreu.

Després d’unes obres d’adequació realitzades al Memorial de les Camposines, Bono ha explicat que s’han dipositat al Memorial les restes d’almenys 35 combatents recuperades per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat a la zona de Corbera d’Ebre. També s’hi han dipositat algunes restes que diversos particulars havien lliurat al Consorci Memorial Batalla de l’Ebre (COMEBE) amb anterioritat. El Memorial de les Camposines, construït al voltant de l’ermita de Sant Bartomeu, és el primer monument erigit en memòria de tots els combatents de la Batalla de l’Ebre. La seva funció és acollir les despulles d’aquells combatents que, encara avui, resten al descobert en diferents espais de la batalla.

La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat va recollir les restes el passat mes de novembre, després que diverses entitats alertessin de l’acumulació de restes que, pel pas del temps i l’erosió de la zona, eren visibles a la zona de Cobera. La Generalitat, a través del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), iniciarà actuacions similars en aquells indrets on es localitzin restes òssies en superfície i d’origens similars. Mentre s’espera l’aprovació de la Llei de Fosses, la Generalitat disposa ja d’un protocol clar d’actuació per a aquests casos. El protocol preveu que quan un particular comuniqui al COMEBE una troballa, es realitzi la recollida i l’estudi per part d’un arqueòleg i un antropòleg i que, finalment, les restes es dipositin a les Camposines.

L’objectiu és garantir la recuperació, anàlisi i dignificació de les restes humanes de combatents de la Batalla de l’Ebre que, pel temps, les pluges i l’erosió del terreny, han sortit a la superfície. L’actuació respon als mateixos objectius de la Llei de Fosses, que podria quedar aprovada abans de l’estiu. El text, pioner a l’Estat, té com a objectiu prioritari reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, fer efectiu el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents, a la senyalització del lloc de l’enterrament i, si s’escau, a la recuperació de les restes.

394 restes recuperades

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) va realitzar el passat novembre una actuació de recollida de restes humanes de la Batalla de l’Ebre localitzades en superfície al terme municipal de Corbera d’Ebre. En total, es van recuperar 394 restes que correspondrien a uns 35 individus. Segons els estudis antropològics, totes les restes recuperades pertanyen a individus masculins i adults (21-45 anys). Juntament amb les restes òssies, es van recuperar fragments de bota, de cinturó, llaunes, una cullera de ferro, una cartutxera i trinxes.

Les restes, recuperades per un equip interdisciplinar d’arqueòlegs i antropòlegs, es considera que són de combatents que van ser sepultats al mateix indret de la seva mort i que, amb el temps i l’erosió del terreny, havien sortit a la superfície i eren visibles en alguns indrets de la zona. Estaven ubicades en diferents punts de la serra de ponent del Mas de La Pila del municipi de Corbera d’Ebre, en una extensió de terreny de 27 hectàrees.


Cens de desapareguts

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i el COMEBE també continuen elaborant el cens de persones desaparegudes durant la guerra o sota el règim franquista. Des que es va obrir, el 2003, obeint un mandat del Parlament, la Generalitat ha registrat al voltant de 3.000 desapareguts. Això vol dir que unes 3.000 famílies han demanat ajuda per saber on va morir un avantpassat seu desaparegut durant la guerra o la immediata postguerra, si va ser enterrat en una fossa comuna, etc. La majoria eren soldats, gairebé tots de l’exèrcit republicà morts al front. La resta són civils morts en diverses circumstàncies durant la guerra o la postguerra: represaliats a la reraguarda republicana, víctimes de bombardejos, represaliats per les tropes franquistes o afusellats després de patir un consell de guerra.

La recerca per aconseguir informació i documentació acostuma a durar més d’un any i passa pels padrons, els certificats de naixement; la documentació de l’Archivo Histórico General de la Guerra Civil de Salamanca; la filiació militar; els llistats de quintes, etc. A més, es fan consultes a ajuntaments i altres organismes. El resultat de totes aquestes gestions és un informe històric que sempre es lliura a la família. Per sol•licitar el servei, cal posar-se en contacte amb la Unitat de Fosses i Desapareguts, a l’ Av. Diagonal 409 7a de Barcelona (tlf: 93 552 61 23) o bé per mail: fossescomunes@gencat.cat.
Redacció TT - 04/04/2009 - 23:25h
jon
07/04/2009
13:44
Gràcies wolf. Qué? ya estàs satisfet anónim.

Salut
wolf
07/04/2009
12:09
Són soldats de la XV Brigada Internacional de la 35 Divisió, de l’Exèrcit Republicà.

A10
jon
07/04/2009
08:42
Anónim, si es per ignorancia estàs perdonat, del contrari, tens molt mal rotllo. El legionaris ni els nacional, no van travessar l'Ebre en barca, els que ho varen fer van ser els republicans. A més darrerament, es veu que és més politicament correcta posar fotos del republicans, ara ningú s'assegura que el meu pare estigui ara colgat junt amb un d'ells, amb la historia de la Memória. Dixe-ho els morts en pau.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat