Asseguren que les primeres projeccions cinematogràfiques a la ciutat tingueren lloc en un barracot instal•lat a la cantonada del Carrer Fortuny amb la Rambla Nova, tot just on actualment es troba la Telefònica. Però jo vaig sentir comentar als meus avis, amb la mateixa nostàlgia, les sessions de cinema que es realitzaven a “Los Campos” societat que ubicava on ara passa el carrer Maria Cristina. Hi ha qui en assegura que als principis de sonor, quasi mai coincidien el so i l’acció, abundant les històries per capítols.
El 1875 ja funcionava el Mundial amb una continuada desfilada de companyies de sarsuela i “varietés”. El 21 de setembre de 1912 fou quan aquesta sala es va inaugurar com a cinema amb pel•lícules mudes. Aquest singular edifici estava al Carrer Adriano cantonada amb l’Armanyà on ara hi ha l’Esplai de Jubilats del Centre i va acabar amb ell, un foc que es produir el dia 4 de maig de 1927.
El Cine teatre Principal va ser construït el 1915 i també amb una cantonada, entre la Rambla Vella i el Carrer de l’Hospital, avui Comte de Rius. Obres teatrals, sarsueles i espectacles van ocupar l’escenari d’aquest local que, segons em deia Josep Maria Tarrasa, era el de millors condicions acústiques i artístiques que tinguérem a Tarragona. El 1940 va passar a ser un cinema i durant bastants anys per 5 rals, podies veure des de l’anomenat “galliner” la repetició dels millors èxits dels cinemes que l’empresa Brotons tenia a la Rambla Nova i que havien sigut projectats la setmana anterior, com Escuela de sireneas, Aquella noche en Rio, El tercer hombr, Que verde era mi valle, etc. Va desaparèixer, sense una raó convincent, el dia 1 de desembre de 1963 ¡Una llàstima!.

Un altre dels més populars fou el que la gent coneixia pel malnom del seu primer propietari El Tiburón, però que la seva denominació oficial era la de Cine Moderno. En un principi era una barraca de fusta i a la seva entrada hi havia un piano electrònic amb unes figures mòbils que deixaven als nens i nenes bocabadats. Era el cinema preferit pels pescadors que amb els seus esclops feien un gran soroll, quan entraven i sortien del primer pis o de la general, ja que les dues plantes eren de fusta. A la Rambla Nova, antigament hi havia l’Ateneu on ara és ocupat per l’Hotel Lauria.

A la part baixa igualment hi hagué sales de projeccions. El Reial Cinema que ocupava un local que donava a tres carrers diferents, el de Misericòrdia, Reial i Lleó. En la postguerra al Carrer Gasòmetre va funcionar el Central Cinema on s’havien fins i tot realitzat festivals radiofònics i una vegada a la setmana, l’inoblidable locutor de Ràdio Tarragona Josep Rovira, transmetia per antena l’acció d’una pel•lícula junt amb la banda sonora de la mateixa. En dit local avui hi ha un garatge.

El Metropol també va ser cinema durant algunes temporades, encara que el millor record de dit local és que fou bressol de grans actors aficionats i professionals de Tarragona. Quasi sempre va ser gestionat per entitats de caire religiós i actualment és municipal. Conserva bona part de l’obre del seu disseny realitzat per l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol.

El 1931, junt amb el Restaurant Tàrraco, va ser inaugurat el Cine Teatre Tarragona, era el de més categoria de la ciutat. Construït per l’Empresa Duch fou escenari de grans esdeveniments artístics i amb les projeccions més famoses de l’època. Avui, després de ser, durant masses anys, la seu de rates, gats i coloms que fins i tot convivien cordialment, l’Ajuntament, propietari de l’immoble l’enderrocat i esperem que aviat tingui l’ús adequat.

També a la Rambla Nova on antigament havia tingut les instal•lacions el Club Gimnàstic, hi hagué el Fémina, solament amb la planta de platea tenint el rècord de taquilla amb la pel•lícula Gilda amb Rita Hayworth. Durant una temporada va córrer el rumor de que hi havia xinxes. Actualment, després de Muebles la Fábrica ha passat a ser de propietat municipal per instal•lació d’oficines.

El Carrer Governador González, prop del Carrer Fortuny a la dècada dels 50 s’hi va establir un dels anomenats cinemes d’estiu, es denominava Cine Bagdad, era del Sr. Ferrando i va durar molt poc temps.

Durant molts anys l’empresa Brotons va dominar els cinemes de Tarragona, però després van sortir els de la família Panadès, més ben preparada que va poder oferir totes les novetats tècniques amb els cinemes Coliseum, Capitol, César, Comèdia, Catalunya, etc. tots comernçaven amb la lletra C.

Després de tancar portes els cinemes Oscars que eren al Carrer Ramon y Cajal, avui si vols veure cine cal que agafis un transport i anar a les afores de la ciutat. On els multicines amb sales i saletes ofereixen alternativament varies produccions.