Camilo Roig Zamora va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 30 de juliol del 1920 i des de molt petit, quan va començar a jugar a pilota pels carrers del se barri, ja li notaven els entesos la bona fusta de futbolista del jove. Ràpidament el fitxaren els equips locals, però no van tenir massa temps per gaudir d’aquell joc tant vertical i ofensiu que Camilo portava a les botes, Alguns informes sobre aquesta promesa del futbol van arribar al Real Madrid, equip que el va contractar com a professional. Jugava d’extrem a les dues bandes i si convenia a qualsevol lloc de l’equip.

Però allò que passa, el Madrid tenia internacionals ja consagrats com Alsua, Alonso, Alday, Belmar, Botella, Huete, Ipiña. Lecue, Quincoces, etc. i el Real el va cedir al Còrdova. Allí el va filar un gran secretari tècnic que tenia el Nàstic, el Sr. Gallart que va informar a Pepe Nogués i no va dubtar de demanar al President Agustí Pujol que el fitxés, doncs el Gimnàstic volia pujar a primera divisió. Es va formar aquella célebre davantera que era imparable i que formaven Roig, Barceló, Peralta, Juanete i Panadès.
Van pujar a primera i entre finals de la dècada dels 40 i primer de la 50, el club tarragoní es va mantenir a la divisió d’honor del futbol espanyol.

Després, el Real Saragossa el va fitxar, també a primera, però com que ell s’estimava tant a Tarragona, al cap de dos anys va tornar a casa malgrat el Nàstic ja havia baixat de categoria. Va jugar amb l’equip tarragoní fins que una lesió en el camp de Rayo Vallecano el va privar de continuar la seva llarga vida amb el Gimnàstic.

De Camilo Roig podríem explicar moltes coses, però em conformo amb tres. La principal és que el 27 de juliol de 1950, es va casar amb una distingida tarragonina, Antònia Artigau Llaberia amb la que tingueren un fill. Altra cosa podria ser que abans quan es lesionava el porter no podia ser substituït, ni ell ni cap jugador i Camilo va d’haver de posar-se de porter més d’una vegada quan es lesionava Eduardo Soro, per exemple a Barcelona, desenvolupant una gran tasca sota els pals i estant Soro dues vegades a punt de marcar un gol, ja que jugava d’extrem per que el mal el tenia a la ma. La darrera vicissitud era quan llançava els còrners, tant tancats, que més d’una vegada marcava directament el gol. Cal afegir que el seu germà va ser igualment un destacat extrem esquerra del Celta de Vigo.

Camilo Roig, ha sigut un dels personatge que ha passat, per molts motius, a la història entranyable del Nàstic i de Tarragona. No fa massa que ens va deixar però el record de Roig en la memòria dels tarragonins i especialment dels aficionats del Club Gimnàstic.