Acaben d’entrar en un nou curs polític que fa posar els pèls de punta fins i tot a “Cocoliso”.

La situació a Espanya, amb la “guerra” socialista, ha empitjorat una situació general, ja de per si complicada, excepte a casa Rajoy on regnen el xampany (el cava està prohibit) i les pastes.

A Catalunya segueix canviant el full (que ja té més pàgines que la Bíblia) de ruta.

El Sr. Puigdemont s’ha compromès a convocar –no a celebrar- un referèndum vinculant.

El que s’ha deixat en el calaix, el President de la Generalitat, és un petit detall: què farà perquè tinguin un reconeixement, quan el govern espanyol s’oposi de totes totes a aquesta convocatòria?

A Tarragona ha arribat l’hora de la veritat dels Jocs del Mediterrani, amb l’obvietat que l’Estat no hi posarà ni un euro més, i ningú explica d’on sortiren els, com a mínim, 12 milions d’euros, que encara falten per a la celebració dels Jocs d’aquí 9 mesos, és a dir tot un mal de cap per a Ballesteros, sense oblidar l’evolució del cas Inipro.

I mentre a Espanya i a Catalunya augmenta el nombre de pobres, augmenten les dificultats de la gent gran per sobreviure, augmenta la precarietat laboral dels joves, augmenten les llistes d’espera i, per tant, augmenta la crispació i la indignació, davant la indiferència d’una classe política de TBO.

Salut!