Carlos López Díaz
Carlos López Díaz
El club dels heteros


Imagineu que algú funda el Club dels Cabelluts, en el qual només poden ingressar persones amb un cap mínimament poblat de cabells. Ningú posa cap impediment a que un calb fundi el Club dels Calbs, amb normes exactament contràries. Ara imagineu que apareix un il•luminat que s’erigeix en el defensor dels calbs, els quals durant segles han estat objecte d’acudits i burles. Aquest il•luminat, al qual anomenarem Zaratustra, un bon dia proclama que l’alliberament definitiu dels calbs arribarà quan aquests puguin ingressar al Club dels Cabelluts, en igualtat de condicions que els cabelluts. Alguns d’aquests es sorprenen por l’absurd de la proposta, però Zaratustra i els seus seguidors hàbilment aconsegueixen ridiculitzar tota discrepància, titllant-la de reaccionària i dogmàtica. Així que finalment el Club dels Cabelluts es veu obligat a modificar els seus estatuts per a donar-hi entrada als calbs que ho vulguin. No n’entren molts proporcionalment, la veritat, perquè en general no es senten còmodes entre gent amb tant de cabell, però el que està clar és que el Club dels Cabelluts ha perdut el seu sentit original.

No és assenyat portar les metàfores massa lluny. És evident que els homosexuals han patit persecucions i vexacions –i les pateixen encara, en alguns països, especialment els islàmics– molt més greus que la brometa innòcua que pot rebre qualsevol persona amb considerables “entrades”. Però no és la meva intenció frivolitzar sobre el tema, sinó tractar-lo des d’un punt de vista lògic, que no té res a veure amb la reparació de cap injustícia històrica.

El matrimoni (el club dels “heteros”) és una institució mil•lenària que va molt més enllà del contracte de convivència entre dues persones. És l’eix de la família “tradicional”, el marc idoni per a la criança dels infants, un àmbit d’autonomia dels individus on l’Estat només pot entrar-hi en casos greus de maltractament o desatenció. Per raons biològiques òbvies, el matrimoni només pot donar-ser entre persones de diferent sexe. Encara que els fills es puguin adoptar, mentre la reproducció humana continuï essent vivípara ( i no s’externalitzi en plantes industrials, com a la novel•la de Huxley, Un món feliç), el marc òptim per a la seva realització serà la família nuclear, composta pel pare, la mare i els fills. Tan denigrada, durant dècades, per certa esquerra, com a institució “burgesa”, i per la psicoanàlisi com a font de “repressió”, continua essent, segons les enquestes, la institució més valorada pels espanyols.

El fet de que els gais i les lesbianes es puguin casar (en lloc de firmar un contracte de convivència específic) no suposa cap canvi en les seves vides, no és cap alliberament ni reconeixement de res. Sí suposa que el matrimoni deixa de ser, conceptualment, la peça clau de la família i es converteix en això que els gais de tota manera ja tenien, un mer contracte de convivència. O millor dit, el concepte continua existint, perquè ni Zaratustra (perdó, Zapatero) ni el Tribunal Constitucional tenen el poder de destruir els conceptes. Però es queda orfe de paraula. I això és molt més greu del que sembla, perquè sense les paraules corresponents, no podem pensar les idees. Per això l’estat totalitari de la novel•la d’Orwell, 1984, va crear la neollengua, amb la finalitat d’eliminar la simple possibilitat de pensar la discrepància.
Carlos López Díaz - 11/11/2012 - 10:07h
La font dels drets
14/11/2012
11:26
Tots els nens tenen dret a rebre una educació. Són els pares o tutors legals els que els matriculen, però el dret segueix sent dels nens.

Per molts, els nens són una eina per satisfer els seus desitjos i això és injust. No són els nens els que han de satisfer els desitjos (o necessitats) dels adults, és tot just al contrari.
Paco Joneslos
14/11/2012
08:02
No estoy de acuerdo con Carlos pero tiene derecho ha exponer su opinión.
La mía es que el matrimonio no es lo que era antiguamente, está claro, pero no porque haya matrimonios entre homosexuales. Creo que esos nuevoa matrimonios suman más que restan ya que forman matrimonios habitualmente muy deseados.
Marc Nadal
13/11/2012
14:59
No estic d'acord en dir que el Carlos sigui un malalt ni un carca ni és vàlid esgrimir que som al segle XX, tot això són arguments inacceptables.

Si es defensa una postura, en aquest cas el matrimoni homosexual, ha de ser amb arguments, com si no n'hi haguessin, de raons per defensar-lo!

Jo no he parlat de l'avortament, sí que deia que, de cara a l'administració, hom sol·licita una adopció, no és el nen qui sol·licita ser adoptat. I aquest dret de sol·licitud ha de ser igual per a totes les parelles.

Sobre la prioritat en l'adopció, no penso com vostè, però això ja no és una qüestió de drets. En qualsevol cas al món molt probablement hi ha més orfes que parelles que vulguin adoptar...
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat