Artur Nadal
Artur Nadal
El descrèdit dels parlamentaris britànics versus el descrèdit dels nostres polítics....


Els titulars informatius dels darrers dies s’han centrat en l’escàndol d’alguns parlamentaris britànics que han obtingut guanys de forma immoral gràcies a les giragonces del sistema. El que sembla evident és que el seu sistema, obsolet en alguns aspectes ha permès que els més “espavilats”, o més ben dit, els més fronterers amb “l’enginyeria pre-delictiva”, obviessin la revisió de la seva jerarquia ètica i engreixessin les butxaques amb miserables i maquiavèl•lics “furts” de l’erari públic.

La causa d’aquests fets hem de buscar-la en el sistema normatiu dels habitants de la “Pérfida Albion”. La seva estructura legal, basada en la tradició i en els precedents, determina la totalitat de la seva vida jurídica: A meitat del segle XVIII, quan la democràcia estava ja plenament implantada, es va detectar que els parlamentaris eren senyors còmodament adinerats i que d’aquesta forma ningú que no tingués el vil metall podria ostentar la representació popular. D’aquí que van instituir una remuneració per als seus diputats i, per als que s’havien de traslladar, una llar a la City, prop del centre de treball. Per tant, de forma voluntària, els polítics podien sol•licitar del Parlament una casa per viure a London I, a més a més, els costos de desplaçament.

En ple segle XXI, aquesta normativa “moderna” ha esdevingut anacrònica i inoperativa. Val a dir que la condemna moral dels periodistes ha estat impressionant però ningú s’ha plantejat si, objectivament, els nostres parlamentaris, diputats o regidors, són creditors a la virginal innocència. En aquest sentit el nostre país ha tingut la “genialitat” de dissenyar un sistema que institucionalitza i legitima el malbaratament de cabals públics i la remuneració directa o encoberta dels “supporters” o fidels servidors. Podríem dir, per exemple, que tant les dietes com els desplaçaments són una eina immillorable per a incrementar el sou dels polítics sense que aquest augment els afecti en les seves declaracions fiscals. També podríem incloure en aquesta categoria de “retribucions als favors obtinguts” -totalment legítima- elsc càrrecs de confiança, assessors i altres foteses per l’estil.

De la democràcia britànica podem copiar el seu sentit tolerant, la seva transparència informativa, el seu federalisme modèl•lic i la tradició crítica dels seus ciutadans, sense que aquesta darrera virtud enfosqueixi el seu patriotisme. Abans de “rasgarse las vestiduras” davant el que creiem una “abominable manca de respecte a la democràcia amb el furt legal d’uns desalmats parlamentaris”, recordem aquella dita bíblica que parlava d’un ull, d’una biga i d’una la palla.
Artur Nadal - 19/05/2009 - 16:50h
Artur
20/05/2009
08:57
MAP, certament, en el XVIII no es pot dir que aquella democràcia fou estrictament "democràtica". Jo feia referència al "sentit democràtic" comparatiu i relativitzat pel moment històric.

Gràcies per la serva correcció-matització, com sempre, fonamentada en l'objectivitat, en aquest cas, històrica
M A P
19/05/2009
21:42
Té tota la raó, Artur: Quan la moral pública nostrada arribi a la meitat de la britànica, us juro que vessaré llàgrimes d'emoció patriòtica.

De totes maneres, Artur, en el 18' Anglaterra no era`plenament democràtica. Recordi que el cartisme, que demanava el sufragi universal masculí, ésd e la dècad del 1830
Sergi
19/05/2009
18:47
Aquí no plega ningú i el més tontu fa rellotges de fusta.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat