El debat entre Reus i Tarragona pel tema de la capitalitat o la cocapitalitat m’ha fet reflexionar sobre l’eficàcia de la nostra administració pública, el seu volum i els seus objectius. La meva conclusió, ben senzilla, és que no falten administracions, en sobren.

Des d’un punt de vista d’organització federal de l’Estat, en el que jo crec, i en la situació actual dels transports i la tecnologia de les comunicacions, tot el territori s’aproxima i totes les actuacions administratives es poden simplificar i alleugerir. Altre cosa és que els nostres representants entenguin aquesta necessitat de fer una administració més eficient.

Les grans decisions es prenen a Europa, la Unió Europea ens fixa les directrius més importants de la gestió administrativa. Un exemple recent és la directiva sobre serveis, que alleugereix tot el tràmit per a les llicències, solucionant, des de lluny, un problema que aquí no sabíem o no volíem solucionar.

Des del meu punt de vista, l’estructura administrativa de l’Estat s’hauria d’organitzar, només, en tres sistemes: l’administració central-federal, l’autonòmica i la municipal. La primera es reservaria les grans decisions estratègiques, la diplomàcia i la defensa. La segona seria la més important, afectant-li la gestió superior del territori (carreteres, trens, sistema sanitari i educatiu) i l’administració local, sense ens intermediaris, llegeixis Diputacions, Consells Comarcals o Vegueries, per l’aplicació del criteri de subsidiarietat, seria l’encarregada dels problemes quotidians dels ciutadans: urbanització del terme municipal, obres de manteniment de la ciutat, abastament d’aigua i sanejament, llicències (amb l’enfoc que li dóna la nova directiva europea) i totes aquelles de promoció de la iniciativa personals (esports, cultura,etc). Sense oblidar la que avui, segurament, és la més important: la promoció econòmica, la promoció de l’ocupació i l’atenció social.

Si aquesta estructura administrativa funciona correctament, no són necessàries altres organitzacions (diputacions, consells comarcals o vegueries), que no fan altre cosa que engreixar la màquina administrativa, augmentar els costos de gestió i personal i allunyar la decisió del territori on realment viuen els ciutadans, el municipi. El que cal es definir correctament les competències dels tres nivells de l’administració i trobar fórmules de coordinació entre elles, des de l’objectiu comú del benestar dels ciutadans, cap altre.

Els municipis, si treballen adequadament, ja busquen les col•laboracions que necessiten. Exemples d’això són la incineradora de residus, el mercat del Camp, el consorci de promoció turística, etc. Aquestes solucions les poden buscar els propis municipis, amb el suport, si cal, de la Generalitat i l’Estat, no calen més intermediaris.

L’estructura administrativa s’ha de simplificar i s’ha de fer més racional i eficaç. Els funcionaris estem cansats de l’excés de burocràcia que se’ns obliga a fer. Calen lleis més àgils, torno a posar d’exemple la nova directiva europea sobre serveis, calen contractacions més àgils i cal un urbanisme més modern i més pactat amb la societat. Com he dit al principi, la facilitat en els transports i les noves tecnologies ens ho permeten. Amb aquesta estructura sobraríem funcionaris i sobrarien polítics. Els recursos estalviats es podrien dedicar a l’economia productiva i no als munts de papers i tràmits que, sovint, no serveixen per res efectiu.

Busquem l’eficàcia, no la burocràcia ni la repetició de competències o gestions. Treballem per una administració més àgil i al servei del poble, no creem noves estructures que ens costaran més i no ens faran més feliços.