Carme Casas, militant històrica del PSUC, exiliada a França i membre de la Resistència a l’ocupació nazi i al franquisme, organitzadora del PSUC a la clandestinitat, cofundadora d’ICV a Tarragona, ha mort avui a aquesta ciutat a l’edat de 92 anys. La cerimònia de comiat es farà demà dia 27, al Tanatori Municipal, a les 18:00.

Carme Casas Godessart va néixer a la localitat d’Alcalà de Gurrea (Osca), l’any 1921. El 1934 es trasllada a Catalunya, juntament amb la seva família. El 1936, iniciada la guerra civil, s’afilia a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). En acabar la guerra es va exiliar, sola, a França, on va passar per diversos camps de refugiats fins que va retrobar la seva família.

Una vegada començada la Segona Guerra Mundial es compromet en una intensa activitat política i de resistència al nazisme. Durant aquells anys va ser coneguda amb el sobrenom de "Maria" i va estar sota persecució de la Gestapo, motiu pel qual va haver-se d'amagar contínuament a diversos pobles francesos. Davant la difícil situació a França, perseguida pels nazis, l'any 1944 va tornar a l'Estat espanyol, coincidint amb el fet que el seu company, Leandre Saún, havia estat detingut a causa de la seva lluita clandestina contra el franquisme, motiu pel qual el van empresonar a Saragossa. A la frontera va ser detinguda i portada a la presó9 de Figueres, on va ser retinguda durant un mes. Un cop a l'Estat espanyol i en llibertat, va continuar amb la seva lluita política i de resistència al franquisme.

A principis d'estiu del 1945 va assistir al judici militar a què van sotmetre Leandre Saún. El van condemnar a pena de mort i li van comunicar que al cap de quaranta dies seria afusellat. Tot seguit, Carme va començar a moure's per impedir que la sentència s'executés; per això va viatjar fins a Madrid, on va interposar recursos i va buscar gent que tingués influència per poder-lo ajudar.

A la tornada a Saragossa, es va assabentar que havien caigut 170 companys del PCE a causa d’una delació. A partir d'aquell moment, i coneguda amb el sobrenom d'"Elisa", es va convertir en la dona més buscada per la Brigada Politicosocial, la policia política del règim. Va passar uns dies clandestinament a Madrid, eludint la presència policial, fins que finalment va ser detinguda, torturada, processada i empresonada. De Madrid la van traslladar a Saragossa, on la van sotmetre a un judici militar, acusada de cometre delictes d'alta traïció, espionatge, maçoneria i comunisme. Fou condemnada i va ingressar a la presó de Predicadores de Zaragoza durant un any i mig. A principis del 1947, va aconseguir la llibertat condicional, malgrat que no la van deixar anar fins mesos més tard, gràcies a les iniciatives dels companys que ja havien sortit de la presó.

En sortir, el 1948, es va traslladar a Tarragona, on estava empresonat el seu company a la presó de Pilats. Posteriorment, i seguint certes recomanacions, es va traslladar, de nou, a viure a Madrid per mirar de moure papers de cara a commutar la pena de mort a la qual Leandre seguia sentenciat des de feia dos anys. La commutació de la pena la van aconseguir el 1949, tot i que ell va seguir a la presó fins al desembre del 1954. Tots dos van reprendre el contacte amb els militants comunistes de la zona de Tarragona i van participar en l'organització del PSUC i de les CCOO de Tarragona i comarques.

El 1967, treballant com a infermera, títol que va aconseguir paral•lelament a la seva lluita antifranquista, a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, va participar en les activitats de CCOO i va ser enllaç sindical. Un cop retirada, va passar militar a la secretaria de jubilats i pensionistes de Comissions l'any 1985, i va ser escollida secretària general del sindicat intercomarcal de pensionistes i jubilats de CCOO Tarragona el 1992, i reelegida el 1996.

L'any 2002 se li va concedir la condecoració Francesc Macià. Fins al final de la seva vida ha estat vinculada a ICV, on participava activament mantenint viva la memòria històrica entre la militància més jove. També havia esta anomenada Militant d'Honor de Joves d'Esquerra Verda, entitat hereva del llegat de la JSUC, entre d'altres.

El Tanatori Municipal acollirà demà, dia 27, a les 18:00, la cerimònia de comiat.