Mons. Martí i Aixalà va néixer a Cervià de les Garrigues el 5 de setembre de 1935. Des de ben jove ja va manifestar la seva vocació presbiteral, la qual cosa el va dur a ingressar en el nostre Seminari Pontifici, on va cursar els estudis eclesiàstics i on, a la seva capella major, va rebre l’orde sacerdotal de mans del cardenal Mons. Benjamín de Arriba y Castro. Igualment ben aviat va mostrar les seves preocupacions culturals, que el dugueren a llicenciar-se en Teologia, Arqueologia, Sociologia i Filologia anglogermànica.

La seva primera destinació pastoral va ser com a vicari de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell, d’on va passar a desenvolupar el mateix càrrec a la de Sant Francesc de Reus. El 16 de novembre de l’any 1964 va ser designat rector de la parròquia de Santa Maria de Guimerà. A totes elles va deixar un bon record, com a prevere i com a orador sagrat. Durant molts anys va ser capellà del monestir de les Carmelites Descalces i de la comunitat de les Germanetes dels Pobres, així com director diocesà del Catecumenat.. També va ser consiliari de Mans Unides.

Va ser diverses vegades membre del Consell presbiteral i del Consell Pastoral Diocsà i també exercir diversos càrrecs de govern a la nostra Arxidiòcesi, de la qual va ser designat vicari episcopal el 9 d’octubre de 1973. L’any 1989 va ser creat canonge del Capítol Catedral de Tarragona, del qual era l’encarregat de Patrimoni. L’any 1995 va participar a les sessions del concili provincial Tarraconense, on va deixar constància de la seva capaitat oratòria i del seu ric i florit vocabulari, així com del seu tarannà correcte i meticulós.

També es va dedicar a la docència, exercint-la al Seminari Pontifici. L’any 1970 va ser designat responsable de la Secció de Teologia de Barcelona, de la qual igualment va ser professor. Del 1997 fins al 1996 va ser professor de l’Institut de Teologia, embrió de l’Institut Superior de Teologia “Sant Fructuós”, del qual ha estat professor també fins la seva mort.

Els seus coneixements d’Arqueologia i del món de l’art religiós van portar-lo a ser nomenat delegat diocesà per al Patrimoni Artístic i Documental i Art Sacre, així com director de la Biblioteca del Seminari i del Museu Diocesà, càrrecs que va compaginar amb el de Secretari General del Pontifici Institut d’Arqueologia Cristiana de la Santa Seu, per la qual cosa va haver de residir a Roma.

Com a científic va publicar diversos llibres i infinitat d’articles a revistes internacionals especialitzades, va dictar nombroses conferències i va participar en molts congressos internacionals, on va deixar l’empremta de la seva erudició. També va demostrar la seva vena poètica posant la lletra a nombrosos “Goigs” i també publicant els seus versos en català a diversos poemaris, tant al nostre país com a l’estranger.

El seu funeral serà dimecres, dia 22 de setembre, a les 11 del matí, a l´església parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Cervià de les Garrigues i estarà presidit pel Sr. Arquebisbe.